Benvinguts/es

Benvingudes i benvinguts al meu blog cultural.

Nascut l’any 1978 a Barcelona, vaig experimentar un autèntic renaixement cultural en la meva època d’institut al descobrir, a través dels meus mestres, les inabastables immensitats que s’amagaven darrera d’assignatures com literatura, música, història, grec, llatí o filosofia.

Més endavant, donant sortida a les inquietuds llaurades en aquest primer moment vaig cursar la llicenciatura en Humanitats, representant aquestes un incalculable compendi del coneixement humà mitjançant un ventall de matèries molt necessàries per a endinsar-se en les múltiples vessants de l’existència humana.

La necessitat d’incorporar tots els punts de vista possibles per comprendre millor l’entorn social i cultural ha estat una constant en la meva vida, així com el desenvolupament de dues aficions molt arrelades: l’escriptura i la música.

Fins a la data he publicat dos llibres de relats curts, poesia i assaig (experiència molt enriquidora) i he estat columnista en un diari local, on abordava assumptes quotidians des d’un punt de vista reflexiu i crític.

Musicalment la meva afició per escoltar tot tipus de música es perd en records de llarga duració, però la meva afició per la guitarra com a instrument de referència dura ja vint anys, període en els qual he pogut participar en diversos projectes musicals, dos dels quals van cristal·litzar en realitats musicals interessants.

Aquest blog neix com un espai per a la reflexió cultural, entesa aquesta en el sentit més ampli possible: literatura, gestió cultural, cinema, polítiques culturals, propostes artístiques, anàlisi dels mercats culturals, propostes de tots els formats i, en definitiva, tot allò que hi tingui la més lleugera connexió.

L’aportació principal d’aquest blog vol ser la presa de consciència i l’aprofundiment en la gran varietat d’aspectes que s’entrellacen per formar el que anomenem cultura i que són necessaris per a que una societat gaudeixi d’un estat cultural saludable.

Sense cultura no hi ha coneixement, no hi ha perspectiva, no hi ha possibilitat de reflexió. Recolzada o dinamitada per la forma de govern de torn la cultura s’obre pas en qualsevol moment, davant qualsevol circumstància, perquè la inquietud del coneixement és més gran que les temporals presons del saber.

Que la cultura i la educació ens guiïn cap a una societat més intel·ligent i saludable, amb la nostra aportació única i valuosa.

Endavant amb la #cultura !

Ivan Serra