Crítica cultural (massa crítica?)

Imatge del "Naixement de Venus" de Botticelli, emprada pel Pais per a il·lustrar la notícia

Imatge del “Naixement de Venus” de Botticelli, emprada pel Pais per a il·lustrar la notícia

Fa dos dies apareixia a El Pais la notícia que el Govern italià ha anunciat la creació d’un bonus cultural de 500€ que regalarà als joves que compleixin divuit anys aquest 2016 i per tal que l’utilitzin en activitats culturals (cinema, teatre, concerts, literatura,…)

Aquesta iniciativa ha rebut, com és habitual, crítiques de diferents estils, però el que més ens ha cridat l’atenció són aquelles que semblen carregar contra tota iniciativa cultural pública, com si el descrèdit de les Administracions fos tant que sigui totalment irreversible la seva credibilitat, sigui quina sigui la seva actuació (no només en el camp cultural).

No serà aquí on es faci una defensa a ultrança de l’Administració Pública pel que fa a les polítiques culturals (en aquest sentit, veure les entrades Aspectes de la Gestió Cultural Pública I, II, III i IV) ; tampoc entrarem en els afers culturals italians, que ens són molt més llunyans i desconeguts; però el que sí preocupa és la posició de partida d’algunes veus que parteixen, per a qualsevol qüestió, de la desautorització de la gestió pública com a premissa bàsica.

Repetim que no som defensors de la gestió pública, però el diàleg constructiu de tots els agents culturals (els més directament involucrats en els processos culturals i els que hi intervenen indirectament però hi influencien d’alguna o altra manera) creiem que resulta necessari per generar unes bones línies de treball de present i de futur.

Bé sabem que no passem per la millor època en quant a la defensa de la cultura per part dels gestors públics, més aviat el contrari. De totes formes, això no justifica que iniciatives com la que destacava la notícia siguin desacreditades de primeres sense més. Pensem que aquesta notícia és positiva per diferents motius:

  • D’una o altra manera, dóna la imatge a la ciutadania que la cultura s’ha de promocionar i transmet un missatge important des dels poder públics;
  • Garanteix que molt joves participin d’activitats culturals, segurament en major mesura que si no tinguessin aquest diners per invertir-hi;
  • Posa en contacte a un públic potencial amb activitats que, amb molta seguretat, nio tindrien en ment d’assistir (el catàleg d’activitats pot ser una eina de primer apropament a manifestacions culturals desconegudes);
  • Incideix en un sector de població on la tasca de sensibilització cultural és molt important.

 Afegir, segons diu la notícia, que el primer ministre italià, Matteo Renzi, argumenta que la mesura es fonamenta en la importància de la cultura com a element de “garantia de futur i integració social”, a més d’anunciar que la mesura tindrà noves fases amb nous destinataris més enllà dels joves.

Tot i posar-nos en el pitjor dels casos i pensar que la mesura no tindrà els efectes desitjats ni ajudarà en cap sentit al consum cultural, tot i així, creiem que la cultura surt guanyant com a àrea de gestió pública que ha se ser promoguda, promocionada i subvencionada pel Govern d’un país.

En aquest sentit, fins i tot, ens agradaria que aquesta sensibilitat (o la aparença si més no, ja seria tot un avenç) es traslladés a realitats més properes a la nostra, o a la nostra mateix,  no estaria gens malament.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural, Hemeroteca. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s