La concreció de la cultura: necessitat útil o parcel·lació injusta? (II)

Entenent com a necessari l’establiment d’un camp d’acció o marc normatiu que defineixi des de les institucions i des de la legislació què és cultura a un nivell eminentment pragmàtic i com a objecte d’actuació de les polítiques culturals concretes, cal dir que l’actual sistema estatal de gestió de la cultura defalleix per totes bandes, tenint com a repercussió més perjudicial haver generat ja quasi irreversiblement una dependència o clientelisme que, precisament, ha servit només per configurar un ecosistema cultural i de presa de decisions polítiques en l’àmbit de la cultura basats exclusivament en el recolzament i promoció econòmiques (subvencions, programes d’ajuts, recursos compartits, cessió d’espais…) com a fonament de la dinamització cultural més estesa. Per tant, uns agents culturals que no són autònoms, que necessiten de les concessions de l’administració; administració a la qual, d’una manera o altra, han de rendir comptes.

Jordi Savall al congrés Arxius i indústries culturals.  Font: El Puntavui Autor: Joan Sabater

Jordi Savall al congrés Arxius i indústries culturals.
Font: El Puntavui
Autor: Joan Sabater

Seria interessant aturar-nos, en aquest punt, a contraposar les idees d’objectivació de la cultura vers instrumentalització de la cultura. Si bé creiem que és imprescindible per a tota política cultural, sigui quina sigui, una certa objectivació de la cultura i les seves manifestacions per tal de poder-les incentivar, protegir o recolzar, hi ha una línia molt fina que separa la objectivació amb la instrumentalització. Parlar de polítiques culturals vol dir parlar de política, inevitablement, i són les instàncies polítiques de tots nivells (Ministeri de Cultura, Conselleria de Cultura, Àrea de Cultura de les Diputacions i, més pròximament, els serveis de Cultura locals) les que defineixen i marquen les línies polítiques a aplicar en qüestions de cultura en els seus respectius àmbits d’actuació. Si bé aquestes polítiques haurien d’estar en tot moment assessorades i altament definides per professionals del sector (gestors culturals i artistes, mitjançant taules o fòrums ad hoc de gestió i coordinació) s’està demostrant que les polítiques culturals aplicades en aquest país, per posar un exemple a mà, no agraden ni són ben rebudes per una ampli sector dels professionals de la cultura: passant de llarg de l’aberració més gran que ha tingut la política cultural estatal darrerament (la pujada de l’IVA cultural, mesura legal desproporcionada i injustificable culturalment) podem trobar exemples de màxims exponents artístics, com ara Josep Soler i Jordi Savall, que van declinar l’atorgament de sengles guardons concedits pel Ministeri de Cultura espanyol (Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes i el Premio Nacional de Música, respectivament), per estar directament en desacord amb el desenvolupament de les polítiques culturals actuals. Només dos dels extensíssims exemples de rebuig a l’enfocament i pràctica que ha revestit la política cultural a nivell estatal en les últimes èpoques.

Josep Soler i Sardà  Font: La Vanguardia Foto d'arxiu (LV/Xavier Gómez - Propias)

Josep Soler i Sardà
Font: La Vanguardia
Foto d’arxiu (LV/Xavier Gómez – Propias)

Deixant de banda els motius particulars que ambdós han adduït per rebutjar els respectius guardons, el que denota aquesta posició (molt reiterada des de diversos sectors culturals del país i amb masses exemples per incloure’ls tots aquí) és l’enfrontament i el desacord dels dos actors principals de la política cultural: els artistes (sense els quals no hi hauria res a gestionar en l’àmbit cultural) i els polítics (sense els quals no hi hauria marc normatiu ni reconeixement “legal” de la pràctica de les manifestacions artístiques i culturals). Ie en aquest cas). I és en aquest punt on parlem d’instrumentalització de la cultura per part del poder polític i la seva delicada doble funció en quant a regulador normatiu i màxim gestor del sector cultural; aspecte que continuarem tractant a la següent entrada.

Ivan Serra

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s