“O los tres o ninguno” o l’humanisme fet cinema

Hi ha un fenonem realment curiós avui dia en el món del cinema: hi ha grans històries sense molta publicitat que passen desapercebudes per sales de cinema petites o de poca taquilla i petites històries carregades d’efectes i unes enormes campanyes de publicitat que baten rècords de taquilla cada cap de setmana. A banda de l’obscenitat de diners que dedica la maquinària nord-americana a cintes realment insubstancials, també resulta preocupant la seva manca d’originalitat que des de fa temps ja és coneguda per tots nosaltres.

Collage pel·lícules franceses (Font: http://conlarealidadenlostalones.blogspot.com.es)

Collage pel·lícules franceses (Font: http://conlarealidadenlostalones.blogspot.com.es)

Però no cal amoïnar-se, perquè Hollywood no és la meca del cinema, al nostre entendre, només és la potencia econòmica que tempta molt generosament a molts professionals amb talent i que, de tant en tant, ens ofereix alguna pel·lícula acceptable i fins i tot bona. Entre aquesta boràgine de pel·lícules sense substància, tenim el gran consol, la gran sort de poder gaudir de cinema provinent d’altres països i cultures cinematogràfiques que ens ensenyen com fer cinema de debò; potser aquesta disciplina artística només sigui una forma d’explicar històries i davant la pirotècnica espectacularista que ja ha sobrepassat la seva capacitat d’innovació el millor que ens pot passar és que algú ens recordi com explicar-les amb gràcia, històries corrents, de veritat, d’algú que podria ser el nostre veí, el nostre company de feina. El cinema francès fa anys que ve a mostrar-nos aquesta faceta perduda pel gran públic: històries que no per succeir-li a persones normals deixen de ser espectaculars.

D’aquesta manera  “La familia Belier”, “Hipòcrates”, “Intocable”, “Barbacoa de amigos” i un extens etcètera ens apropen a la quotidianitat, veiem esecenes on les coses que passen de debò, però des de la màgia d’un cinema que sap com explicar-les, que ens fa viure-les des de dins,  que rescata les nostres emocions més naturals i sinceres i les fa aflorar per fer-nos veure que en totes les coses de cada dia també hi ha grandiositat i excepcionalitat.

Cartell de "O los tres o ninguno"

Cartell de “O los tres o ninguno”

En aquesta línia, la darrera perla que encara podeu veure al cinemes és “O los tres o ninguno”, que explica la història d’una família iraniana que viu i participa activament en la revolta contra el Xa d’Iran i veu il·lusionada, en un principi, com l’aiatol·la Khomeini puja al poder. Corren els finals dels anys setanta i les coses també estan canviant a Iran, però no tant com voldrien Hibat i els seus amics i familiars. Així que l’única escapatòria possible és l’exili, no abans de passar un llarg i tortuós periple per la presó. Sense voler desvetllar gaire més de la cinta, que mereix una visita al cinema si o si, cal dir que s’agraeix veure una pel·lícula amb uns codis i un llenguatge diferents als que estem acostumats, amb un ritme, uns personatges i una narrativa tan subtil però alhora tan efectiva que, sense quasi ni adonar-te’n, t’apropa als temes més importants i profunds de la humanitat alhora que et carrega d’esperança, il·lusió i força per tirar endavant. Increïble !

Aquesta combinació màgica és la que fa de les pel·lícules franceses, i de “O los tres o ninguno” en particular, una joia del cinema que cal veure amb atenció. El pressupost no ho és tot. Les campanyes de publicitat tampoc. La recaptació en taquilla encara menys. Potser, fins i tot, en alguns casos es podria fer una regla inversa als ítems amb els que ens diuen que hem de valorar un pel·lícula d’èxit: les inversions milionàries, les campanyes mundials i els èxits de taquilla segurament ens ofereixin una estona d’entreteniment i espectacle inigualables, però res més. Tot i que no es pretén aquí generalitzar ni jutjar a priori, sí que volem posar l’accent en que en el cinema, com en tot, es pot triar, i es pot triar cinema de qualitat enlloc de cinema de quantitat. I la tria és només nostra. Tan senzill.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s