El professor Bernhardi, reflexions necessàries

Diumenge passat, en sessió de tarda, ens vàrem escapar al Teatre Nacional a veure la darrera posada en escena de Xavier Albertí, el Professor Bernhardi, un text original de Arthur Schnitzler i que està en cartell fins el proper dia vint d’aquest mes de març. Experiència teatral altament recomanada!

El professor Bernhardi (font: TNC)

El professor Bernhardi (font: TNC)

Bernhardi és una d’aquelles obres que sembla un compendi de molts sabers, quasi un tractat d’humanisme disposat com excusa arrel d’un cas concret, situat en una època determinada i protagonitzada per uns personatges gens atzarosos. Són molts els aspectes que tracta la obra: política, religió, ètica, moral, racisme, amistat, deontologia, poder,… Es podria fer quasi una col·lecció de comentaris en profunditat de l’obra, però com sempre diem, res millor que apropar-se al teatre i deixar-se endur per les reflexions tan necessàries que suggereix Schnitzler i que aquesta colla de magnífics actors ens representen de forma tan magistral. El repartiment està format per Lluís Homar, Jordi Andújar, Manel Barceló, Roger Casamajor, Pep Cruz, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Oriol Genís, Joel Joan, Joan Negrié, Albert Pérez, Albert Prat, Silvia Ricart i Jacob Torres.

Tots ells estan impressionants en els seus papers, tots ens transmeten exactament allò que simbolitza el seu paper i la seva mestria ens fa gaudir i sentir encara molt més les paraules del text, tan ben disposades i mesurades. Ja en el tríptic de l’obra que es reparteix abans d’inciar-se, el director diu sobre aquesta: “El professor Bernhardi és un cas únic de la literatura dramàtica moderna (…) poques obres ens interpel·len tan intensament sobre els mecanismes que tenim per regenerar-nos com a societat (…) l’obra de Schnitzler s’entesta recordar-nos que, davant aquest repte, la Cultura – com a creadora de llenguatge i de pensament- ha de ser més que mai el nostre còmplice principal.

El professor Bernhardi (font: TNC)

El professor Bernhardi (font: TNC)

Si bé és veritat que se’n pot parlar des de molt prismes, el que avui volem destacar aquí és la qualitat ètica i moral del personatge principal, el doctor Bernhardi. El personatge té molta força dramàtica i escènica (a banda de per la immensa interpretació del grandíssim Lluís Homar) gràcies a la seva profunditat moral i a la demostració d’una coherència conseqüent que no es doblega davant de cap adversitat o contrarietat. Segurament el pas dels segles no ha canviat en res aquestes lluites del col·lectiu versus l’individu amb honor, noblesa d’esperit i correspondència de les seves accions. El personatge del doctor Bernhardi sembla inspirat per grans personatges de la història com ara Sòcrates, Galileu, Luter, Alfred Dreyfus, Martin Luther King, Aleksandr Solzhenitsyn o més recentment Liu Xiaobo.  Una sola persona enfrontada a la realitat política, religiosa i cultural de la societat que li ha tocat viure. Els dogmes, creences, prejudicis imperants posats en qüestió per un sol individu, un valent entre mil milions que pretén només dir les coses pel seu nom, tal com son, exposar-les als demés i defensar-les amb arguments.

També podem trobar semblances amb el Hamlet de Shakespeare i la seva lluita ingent per fer comprendre inútilment a tothom que el seu oncle és un criminal i no el rei honorable i legítim pel qual es fa passar tan impunement. Semblants lluites gegantines només podien ser vençudes pels mítics herois de l’antiguitat (Hèracles, Aquil·les, Ajax,…), però les persones de carn i óssos a les que representa el noble Bernhardi estan destinades a perdre, a ser qüestionades i jutjades de forma inequívoca i implacable per una societat que actua com una llosa enfront de la seva pròpia evolució.  Bernhardi guanya tots i cadascun dels diàlegs que manté de forma individual amb els seus adversaris, però la seva força es dilueix quan la societat o els seus grups de pressió entren en acció i  les persones individuals perden la seva singularitat per formar part d’alguna idea, gremi o col·lectiu superior sobre el que tancar files, guardar fidelitat i, així, veiem com l’individu perd la partida davant el grup, entrant en mil contradiccions inevitables quan algun dels personatges argumenta des de la necessitat de pertànyer a alguna cosa superior a ell que li ofereix  protecció i seguretat.

El professor Bernhardi (font: TNC)

El professor Bernhardi (font: TNC)

Per afegir més tensió dramàtica i reflectir de forma magistral l’antagonisme de valors morals subjacents al text, l’amic d’infantesa de Bernhardi resulta ser l’actual Ministre de Culte i i Educació, el Sr. Flint (interpretat increïblement pel Manel Barceló), un personatge que pretén en tot moment justificar les seves accions dins de l’acció política en base a un argument de millor servei als propis objectius i conviccions. Fins i tot l’amistat més íntima no suporta el fet d’enfrontar-se amb els prejudicis i valors de l’època. Flint ha de cedir per, segons ell, servir millor a un objectiu o finalitat major; s’han de fer petits sacrificis que, tot i que aparentment contradictoris i immorals, ajuden a la consecució d’una millora global, des d’un prisma més ampli, des d’una visió privilegiada que englobi més perspectiva. Tot això segons Flint, es clar. Aquesta dialèctica té especial força en el si del desencadenament de l’obra, de la mateixa manera que la mantinguda amb el mossèn amb el qual es produeix l’incident inicial que origina tota l’escalada de fets problemàtics i compromesos per al doctor.

El professor Bernhardi (font: TNC)

El professor Bernhardi (font: TNC)

No ens agradaria desvetllar molt de l’obra, perquè el millor de tot, insistim, no és llegir-ho sinó presenciar-ho. Apropeu-vos al Teatre Nacional, o enganxeu l’obra de gira, i gaudiu de tres hores de pura essència humana, d’introspecció psicològica i sociològica, de retrat històric i polític. Berhnardi és una part que tots tenim dins nostre, però que la societat sempre intenta reprimir i evitar que surti. Fins que arriba un dia que algú, potser un fictici doctor jueu de principis del segle passat, diu les coses pel seu nom…

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s