Oscars, mil i una cares del cinema estrellat

La gala dels Oscars, de la qual encara arrosseguem la ressaca de fa no una setmana, és un esdeveniment mediàtic fora de dubte. La seva presència en mitjans de comunicació occidentals és inqüestionable i en quant a difusió, retransmissió i desplegament segurament sigui la fita més rellevant de l’any, a la vista de la quantitat d’articles de premsa que hi parlen, dels minuts televisius que s’hi dediquen, dels espais radiofònics que ho radien, dels blogs (com aquest mateix) que ho comenten, de la marea que genera a les xarxes socials i de la repercussió en les sales de cinema que produeix un cop es coneixen els guanyadors o , fins i tot, que ja ha tingut quan s’han llençat les nominacions prèvies.

Nominacions Oscars 2016

Nominacions Oscars 2016

L’anàlisi que se’n fa als mitjans de mig món genera milers d’articles que en destaquen una gran pluralitat d’aspectes: la seva influència en el sector, el factor econòmic, la gran maquinària pesada què és Hoollywood, la veritable qualitat artística dels premis, la seva vessant sociològica, la justícia/injustícia de les nominacions i els/les oscaritzats/es, l’estratègia de mercadotècnica que implica,… Qualsevol d’aquests debats resulta interessant en quant que, sigui el que sigui que tenen els Oscars, és indubtable que continuen generant un enorme interès, sigui des d’una vessant més crítica, des de l’afició pel cinema, des de l’anàlisi acadèmica o des de la simple opinió que qualsevol persona pot tenir-ne.

El seu impacte en els actuals hàbits culturals de cinema occidentals ( i més enllà ) resulta innegable i, atès que els criteris d’exhibició de les pel·lícules no responen a una consulta popular, sinó més aviat a polítiques comercials en el sentit més econòmic possible, val a dir que els Oscars són una veritable imposició cultural d’un industria cinematogràfica hegemònica amb uns elements de fortíssim condicionament ab initio contra la que moltes altres realitats cinematogràfiques difícilment poden competir.

Oscars en preparació

Oscars en preparació

Com a usuaris, de la mateixa manera que no podem triar quins productes ofereixen els grans supermercats o les grans superfícies comercials, tampoc podem triar quines pel·lícules seran exhibides i posteriorment consumides per nosaltres, els espectadors (és interessant remarcar aquí el sentit original de la paraula “espectador”: prové del verb llatí expecto, que significa aguaitar, restar a l’espera d’alguna cosa).

Hi ha uns discursos o ítems oficials pel que fa a l’anàlisi periodístic dels Premis (àmpli repàs dels guardonats, qui anava millor vestit/da, si X actor ha guanyat ja el premi que “es mereixia”, si aquest any l’Acadèmia ha estat encertada, l’anàlisi històric comparatiu amb les darreres gales, si el/la presentador/a d’enguany ha destacat per les seves habilitats comunicatives, …) que any rere any semblen no variar ni un mil·límetre, tot i que sempre es vulgui presentar la Gala com una novetat incandescent i de rabiosa actualitat.

Red carpet Oscars 2016

Red carpet Oscars 2016

El patró és exactament el mateix, per tal de no perdre la dinàmica social i mediàtica que tant bé funciona, suposem. I tot i que hi ha milers de veus crítiques al respecte (des de la d’aquesta entrada mateixa i la d’incomptables blogs i webs més especialitzades fins al mateix director George Lucas, per posar un exemple del propi Star System, que no fa gaire va dir al Hollywood Reporter que els Oscars són tot política) la realitat és que el muntatge tira endavant sense ressentir-se’n, aparentment, i amb un bon estat de salut. Potser no hi ha democràcia en la configuració de tot plegat, però sí sembla haver-ne en el seguiment del producte, que una gran majoria de persones i mitjans incorpora als seus interessos i esdeveniments culturals de referència.

Tenint en compte que les cintes nominades ho estan només pel fet d’haver-se estrenat a la ciutat de Los Ángeles durant el darrer any a les nominacions, i a banda de la composició i nombre dels membres de l’Acadèmia i seu funcionament, hem de dir que la gala dels Oscars està territorialment desproporcionada, magnificada i monstruosament sobredimensionada. Ni tan sols les pel·lícules que s’estrenen en una altra ciutat dels Estats Units hi poden optar, han de passar per Los Ángeles forçosament per tenir-hi accés.

Kodak Theatre Oscars Gala 2016

Kodak Theatre Oscars Gala 2016

Fora de la categoria de llargmetratge de parla no anglesa, la resta obeeix a un criteri territorial tan restringit que fa venir vertigen. Suposem que hi ha moltíssima competició per estrenar una pel·lícula en un cinema de Los Ángeles, trampolí de primera magnitud per a la visibilitat mundial d’un producte cinematogràfic. I funciona, perquè films gens nord-americans com ara Biutiful o The Artist van poder optar als Oscars simplement pel fet d’estrenar-s’hi. Sembla ser que l’atracció d’aquests premis és tan gran que els professionals d’arreu del món que volen optar-hi i fan mans i mànigues per fer-hi presents les seves produccions.

Així doncs, l’enlluernament dels Premis Daurats del cinema ha estat, és i sembla que serà durant molt anys l’epicentre d’una indústria cultural que ha sobrepassat els límits de l’espectacle per convertir-se en, precisament, una indústria, i una indústria que es podria definir per la manufactura en sèrie de productes pretesament culturals que abasteixen la necessitat (Real? Inflada? Creada?) de milions d’usuaris arreu del món àvids de rebre les darreres novetats de Hollywood com si alguna parcel·la de la seva realització personal en depengués.

World premiere

World premiere

Psicologia, sociologia, economia, història, màrqueting, gestió cultural, geo-estratègia de mercats,… des de tantíssimes disciplines en podríem parlar què resultarà més pràctic per a nosaltres dur a terme l’exercici crític de triar entre comprar els productes de la gran cadena de supermercats Hollywood (o només comprar-ne alguns) o anar a altres mercats més modestos, de proximitat, amb una qualitat superior i sense intermediaris, que ens garanteixin un millor producte, més recomanable per a la nostra salut cultural.

Segurament tot sigui una opció; però quan es posen en acció mitjans de seducció i enlluernament tan poderosos com els del mercat cinematogràfic nord-americà, de vegades és difícil recordar que es pot triar i que, precisament, la crítica personal és la que ha de romandre per sobre de totes les altres. Siguem, doncs, espectadors o consumidors crítics (paraula provinent del llatí criticus i aquesta del grec kritikós, que significa “aquell que jutja, aquell que decideix”). No ens deixem enlluernar sense posar un filtre de decisió que ens faci realment persones conscients i crítiques del què veiem en el nostre temps d’oci.

Guanyar en qualitat d’oci és guanyar en qualitat cultural, tant individual com socialment. Persones més crítiques fan una societat més rica, madura i satisfeta.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s