Desitjos culturals pel 2016 (II)

Han passat uns quants dies d’aquest 2016 i a aquestes alçades tenim ja alguns elements per ser positius pel que fa la qualitat cultural del nostre país, més enllà de la situació encara preocupant que ens mostren les estadístiques culturals de documents de recent publicació com l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2015 del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat o l’Informe anual sobre l’estat de la Cultura i les Arts 2015 del CONCA. A tall d’exemple, el primer del dos ens diu que un 46,2 % dels enquestats afirma que ha reduït la seva despesa cultural, que un 37,3 % busca ofertes per poder anar al teatre, al cinema, etc., que un 30,4 % només va al teatre, al cinema, etc. si troba ofertes o que un 52,4 % accedeix cada cop més per Internet a continguts culturals gratuïts. Vaja, que no estem per tirar coets. En aquest sentit, és molt (tristament) interessant l’article “El 87% del consum cultural a la xarxa és de contingut il·legal“, publicat al diari El País el passat mes de març de 2015.

Descàrregues il·legals (foto: Claudio Álvarez, El Pais Catalunya_10/03/15)

Descàrregues il·legals (foto: Claudio Álvarez, El Pais Catalunya_10/03/15)

D’altra banda, tot i la greu situació, hi ha elements tranquil·litzadors en forma de notícies com la de l’aparició de la Plataforma d’Aristes Cat, la del nou fòrum de crítica cultural Hansel i Gretel, la de la creació dels Teatrets d’Osona, … notícies que, en definitiva, ens venen a dir que la gent realment preocupada per fer cultura sempre estarà en peu de guerra per cercar fórmules noves per oferir-nos propostes interessants, independentment dels pressupostos, subvencions i patrocinis (malgrat que no s’hagi de desmerèixer la importància del finançament cultural, evidentment, cal dir que la dependència dels fons públics i del recolzament institucional, com s’ha vist, no beneficia el fet cultural, sinó que el fa més vulnerable als canvis de cicles econòmics, sense millorar-ne tampoc la qualitat).

Pel que fa a aquesta preocupació directament relacionada amb la gestió cultural pública, es fan molt evidents les diferents aproximacions que institucions i creadors tenen vers la el concepte de cultura, com es pot veure en aquest article crític de Bernat Ruiz Domènech anomenat “Barcelona Ciudad de la Literatura, otro mamotreto innecesario” que, arrel de la nova “medalla” que s’ha penjat Barcelona, ens fa pensar que els plantejaments macro-culturals de les “grans” institucions i ciutats passa només per una justificació d’impacte econòmic i de marca cultural i s’oblida de la veritable funció de la cultura, que no és només entretenir i recaptar, sinó i més important: promoure la cultura del territori i culturitzar al públic, fent que l’experiència cultural no sigui una simple exhibició, que no quedi buida de finalitat, sinó que sigui sempre una oportunitat pel creixement individual i com a societat, en definitiva, que es doni un revertiment en forma de millora de la qualitat cultural del país.

En aquest sentit, podem llegir veus crítiques vers els plantejaments culturals de les grans institucions com ara l’interessantíssim article “I si el festival Temporada Alta de Girona fos un frau?“, de lectura altament recomanada, que posa de relleu els greus i grans perills de la concepció en la organització i en la gestió d’aquests macrofestivals. Serveixi  aquest cas d’exemple d’una fòrmula que sembla fer servir el Govern per a generar una “cultura de referència” subvencionada, promoguda i promocionada a tots nivells, allunyada d’un exercici de democràcia cultural ja des de la seva concepció i repartiment de recursos, cada cop més escassos. Aquesta pràctica política està més propera a finalitats de caire turístic que no pas a enfortir la qualitat cultural dels ciutadans/es residents i subvencionadors d’aquella.

Són moltes les dificultats que els creadors culturals no paren de trobar-se pel camí per tal de fer la seva feina, molt lluny de ser dignificada i molt lluny també d’assolir un estatuts de treball com qualsevol altre (incomprensible, no?). En aquest punt, també com a exemple, aquí el manifest que fa un any i mig la Xarxaprod va fer públic en protesta a la inseguretat jurídica i econòmica patida pel sector.

De tot el hem dit fins ara, es poden deduir molt clarament les següents conclusions (provisionals i circumstancials, com ho són totes les conclusions):

  • Actualment persisteix la tendència a mantenir com a indicador principal de les propostes culturals l’impacte econòmic, ja sigui en forma de benefici/recaptació o en la generació de riquesa econòmica en el territori.
  • L’Administració Pública no té un model de gestió cultural actual més enllà del model subvencionador tradicional.
  • Els creadors culturals es veuen obligats a cercar noves fòrmules (associacionisme, fòrums,…) com a mitjà de pressió i per fer sentir la seva veu davant el desconcert del (inexistent?) model públic de gestió cultural.

Tenim doncs una macro-dinàmica cultural (la institucional) a la que li costa canviar de rumb i adonar-se’n que la subvenció i el suport a la cultura entès com a patrocini ( i totes les seves variants) és un model que ha de canviar si o si.

D’altra banda, tenim uns creadors culturals amb moltes dificultats per ser tinguts en compte i per fer sentir la seva veu, tot i que no deixen de lluitar per tirar endavant la seva professió i reclamar la dignitat que es mereixen com a artistes professionals que son.

Finalment tenim un públic cultural que, tot i que ha reduït la seva despesa en oferta cultural, no vol deixar de consumir cultura, malgrat que això suposi l’accés a continguts gratuïts per la xarxa o la cerca constant d’ofertes i promocions especials per accedir-hi.

Fins aquí els elements i l’anàlisi de la situació tal com ens ve donada fins ara. En la següent entrada, farem les propostes de millora o desitjos culturals que creiem poden ajudar a millora la situació (alguns d’ells ja posats a la pràctica i d’altres en fase teòrica encara) i sobre els que creiem s’hauria de posar l’accent si es vol realment millorar la situació de gestió cultural tan deficient que estem patint.

Ivan Serra

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s