Comença la temporada teatral a Terrassa

Un any més el teatre no ens falla. I esperem que aquesta sigui una de les tradicions culturals que romanguin inalterables pels segles del segles o, com a mínim, pels segles que nosaltres habitem aquest espai tan diàfan què és el món i mentre puguem gaudir de jornades tan interessants i enriquidores com la d’ahir al Teatre Principal de Terrassa, amb un aspecte que fèia goig de veritat.

Una giornata particolare (Foto per David Ruano)

Una giornata particolare (Foto per David Ruano)

L’ocasió era la representació de l’obra “Una giornata particolare”, text que Ettore Scola i Ruggero Maccari varen escriure per a la pel·lícula homònima protagonitzada a finals del setanta per la Sofia Loren i el Marcello Mastroianni, quasi res ! Un regló ben alt es van marcar els de la companyia LaPerla29 amb aquesta producció. I, en la nostra opinió, l’obra està adaptada de forma magistral i senzillament exquisida. Prova superada.

El CAET donava així el tret de sortida a la temporada teatral 2015/16, i no ho podia fer de millor manera: gran ambient, plè a vessar, bona acollida i enèrgic aplaudiment final pels tres actors (Clara Segura, Pablo Derqui i Rosa Gàmiz) que defensaven una obra d’arriscada defensa, potent, i alhora amb una aprença íntima i delicada.

Una giornata particolare, a punt de començar al CAET

Una giornata particolare, a punt de començar al CAET

El director, Oriol Broggi, no se n’amaga pas de la inspiració cinematogràfica de l’obra i inicia valentment els primers compasos amb una projecció sobre tota l’amplitud de l’escenari dels primers minuts de la pel·lícula de la Sofia i el Marcello. Aquesta obertura ens serveix per conèixer l’Antonietta (Clara Segura), una abnegada dona del règim feixista italià, convençuda de les seves virtuds, ideari i obligacions. És una dona del règim, com toca.

Un petit incident domèstic (l’ocelleta s’escapa de la gàbia per la finestra de la cuina) inicia un encavalcament de petites situacions en principi innocents, la primera de les quals és el primer contacte entre l’Antonietta i el Gabrielle (Pablo Derqui). A partir d’aquí tot flueix entre dos personatges destinats a trobar-se durant només un dia, això si, un dels dies més importants en les seves vides. Cal dir que el tercer dels personatges, la portera de l’edifici (magistralment interpretada per la Rosa Gàmiz), revesteix d’un simbolisme molt més important del que sembla a primer cop d’ull, ja que no només és una dona tafanera adepta al règim i capaç de vendre allò més sagrat per un rumor, sinó que personifica els ideals més extrems i inflexibles d’una societat, la feixista italiana, que gràcies a la providència ja ha quedat força enrere ( si més no la versió més històrica ).

Una giornata particolare (foto per David Ruano)

Una giornata particolare (foto per David Ruano)

En aquest punt, no volem aixecar més la manta i recomanem molt enèrgicament que intenteu trobar un forat per coincidir en alguna de les parades de la gira que l’obra està fent per tota Catalunya. Gaudireu d’una experiència inoblidable, tendre, memorable i altament humana. En fi, una obra necessària en el dies d’extrema pobresa de les ànimes humanes que ens ha tocat viure. Aneu-hi per sortir més persones, més humans, més individus…

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s