Desitjos culturals pel 2016 (I)

De vegades un no sap què pensar en relació a l’estat de salut de la cultua. Si un prèn els paràmetres de, per exemple, “L’informe sobre l’estat de la Cultura i les Arts a Catalunya” que elabora el CONCA, sembla que el panorama actual no és gaire engrescador: les repercussions de la pujada de l’IVA cultural, la dependència dels fons públics per a la creació i la producció culturals, malgrat que aquests fons van en progressiu descens i s’observa una continua precarització del sector, deixant-se notar més en àmbits com ara l’audiovisual. Malgrat tot, sembla que sectors com el musical no en pateixen tant les conseqüències, ans el contrari, aquest dona mostres de recuperació i treu pit amb unes bones dades de públic i diversificació de les propostes musicals, com recull l’Anuari de la Música elaborat pel grup Endrerrock. Ben al contrari, sectors com el teatre i els museus confirmen una progressiva pèrdua d’assitència,  tot i els esforços per ajustar preus, oferir abonaments i descomptes, promocions i altres mans i mànigues per mitigar la caiguda i evitar la fugida dels públics que s’havien assolit en els darrers temps.

Comparativa 2009/2011 despesa cultural per habitant (font: informe Estat de la Cultura i les Arts 2014 CONCA)

Comparativa 2009/2011 despesa cultural per habitant (font: informe Estat de la Cultura i les Arts 2014 CONCA)

Però tot això són estadístiques, números, resultats. Una bona part de l’informe CONCA tracta d’una element més important que el recull estadístic, al nostre entendre: l’anàlisi de la situació des d’un punt de vista sociològic, de canvi de les dinàmiques i formes de consum cultural, altament vinculades en aquests moments a les noves opcions tecnològiques tant pel que fa la captació de públics, com al patrocini o la organització del sector. Aquestes noves alternatives i la inevitable situació de crisi cultural han dut als actors culturals a cercar noves formes de subsistir i tirar endavant els seus imprescindibles i valuosíssims : autoedició, propostes més assequibles, patrocini per micromecenatge, diversificació, … tots són mecanismes que pretenen salvar l’estat lamentable de la preocupació per la cultura que demostren tenir els partits polítics, el quals han de ser, com a mínim en la teoria més essencial, els garants del dret a l’accés a la cultura i el dret dels professionals de la cultura a exercir la seva feina de forma digna.

Si tenim en compte, per exemple, els programes electorals que han sortit a relluir aquestes eleccions passades del 20N, tampoc tindrem molta esperança, malauradament, en el canvi de mentalitat política pel que fa la cultura com a eix important de transformació social i com a part fonamental de la formació i educació de la ciutadania. Sembla que aquest paper de la cultura encara no l’han descobert i que aquesta és, per a la majoria i tenint en compte la poca prioritat atorgada,  un mitjà de distracció de les masses, una parcel·la d’oci que s’ha de cobrir per mandat constitucional i per altres normes supraestatals que han adoptat organismes internacionals dels quals, casualment, en formem part. Serveixi a mode d’exemple aquesta noticia triada per la ocasió, d’entre les moltíssimes que recullen la decepcionant situació actual: La cultura en los programas electorales de PSOE, PP, C’S Y PODEMOS.

En resum, dos dels factors que més ens amoïnen ara mateix pel que fa el tractament públic i polític de la cultura són les dades culturals, no gaire engrescadores en aquests moments (podem afegir aquí les Estadístiques Culturals 2015 que ofereix la Generalitat de Catalunya), i el poc interès o importància que els partits polítics cridats a ser els legisladors culturals més immediats demostren en els programes que han de desplegar en els propers anys.

Comparativa 2009/2012 despesa cultural per sectors (font: informe Estat de la Cultura i les Arts 2014 CONCA)

Comparativa 2009/2012 despesa cultural per sectors (font: informe Estat de la Cultura i les Arts 2014 CONCA)

Fora d’aquesta visió macrocultural o de polítiques culturals, qüestió central en l’esdevenir de la cultura, el que també ens preocupa de forma alarmant és la forma en què ens apropem a les manifestacions culturals o , dit d’una manera més estadísticament correcte, els hàbits de consum de la cultura, que han transformat aquesta en un plat més del self service de la maquinària consumista actual que en una oportunitat d’accedir a uns continguts formatius, educatius i culturals.

Ha quedat la cultura engolida per aquest Saturn insaciable què són els beneficis econòmics, els rendiments, l’eficiència, el merxandatge, la imatge, el màrqueting, la superficialitat atractiva, el desinterès pel fons, per l’essència, pel missatge i per com és transmet aquest missatge? Tenen els professionals de la cultura suficients eines i recolzament per sortir d’aquesta dinàmica actual? Aquest són els desitjos dels que tractarem en les següents entrades del blog.

Endavant amb la cultura !

Ivan Serra

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Desitjos culturals pel 2016 (I)

  1. Retroenllaç: Adéu 2015 !! | Ivan Serra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s