Adéu Sòcrates! Adéu veritat !

Si habitualment ja és un plaer veure una obra on aparegui el Josep Mª Pou, tenir la gran sort de veure’l defensar el paper de Sòcrates és una d’aquelles coses que un no tenia la gosadia ni tan sols de somiar. Va ser el passat dissabte deu d’octubre quan els Déus ens van guiar a un dels temples del saber: el teatre Romea, al bell centre de l’urbs capitalina catalana. Suposo que hauria d’agraïr el privilegi de l’espectacle al Mario Gas, director i autor (juntament amb Alberto Iglesias) de l’obra, artífex que les constel·lacions trobessin l’alineació justa per parir un espectacle tan magnífic. Gràcies per endavant, doncs.

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: www.teatreromea.com)

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: http://www.teatreromea.com)

Potser el lector/a troba la introducció una mica exagerada i passada d’elogis, però segurament serà un espectador/a que no hagi vist l’obra. Ara ja fa tard, perquè el passat 18 d’octubre va ser la darrera representació al Romea, però quasi cinc minuts ininterromputs d’aplaudiments finals crec que recolzen les meves eufòries i l’afirmació que tota l’obra, de començament a final, és una petita/gran peça d’art no fàcil de trobar, tot i que el panorama teatral català, sortosament i desde ja fa molt anys, és una de les taules de salvació que un troba en l’escenari cultural actual, en el qual obres d’immensa qualitat ens ofereixen grans reptes intel·lectuals i memorables interpretacions artístiques. Donem gràcies, també, per això, i preguem perquè duri la ventura tant anys com té el teatre desde el seu naixement a la nostra Grècia natal.

I talment sembla com si, havent vist l’obra, un hagi posat els peus en aquella Grècia arcaica que, alhora, ens apareix com de rabiosa actualitat quan escoltem el contingut dels diàlegs que manté Sòcrates amb els seus conciutadans. I perquè Sòcrates? Es pregunta un sovint. Perquè ell per fer-nos pensar sobre la moralitat, l’ètica, la integritat i la coherència? Perquè, segurament i com bé escoltem dir-li en les darreres escenes, amb ell va marxar el darrer defensor de la veritat, el darrer savi veritable, que era savi de veritat perquè es que va donar compte que la saviesa no resideix en el coneixement, sinó en la veritat, veritat que el raonament dels homes pot pervertir fins fer-la irreconeixible i que la paraula pot  transvestir fins a semblar una cosa talment contrària al què és.

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: www.teatreromea.com)

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: http://www.teatreromea.com)

El guió de Gas és una perla entre les perles, una constant invitació a la reflexió profunda sobre nosaltres mateixos, com a individuis i com ésser socials. Escoltem en primera persona als detractors de Sòcrates (aquells que el van conduir al fatal judici), als seus deixebles, a la seva dona Xantipa, i a ell mateix, explicant-se, defensant-se de les acusacions de corrupció de la moral de la joventut i menysteniment públic dels Déus. El joc coral de tots els actors que acompanyen a Pou (Borja Espinosa, Carles Canut, Guillem Motos, Amparo Pamplona, Ramon Pujol i Pep Molina) és una autèntica meravella de la posada en escena, amb unes interpretacions dignes totes d’elgoi i que saben aportar perfectament l’equilibiri necessari entre el diàleg punyent i el silenci colpidor; gran sentit de la mesura del text en relació al temps i el ritme de l’obra, que no es descompensa en cap moment i sempre tira l’escena endavant.

Amb cap però a comentar, ja ho podeu comprovar, hom surt del Romea amb una sensació estranya barreja d’aventura per haver viscut en una època anterior, d’indignació eterna per confirmar de nou l’eterna estupidesa humana i de benestar per no pertànyer a aquesta carronya humana que ens empeny irremeiablement a la perdició que anuncia Sòcrates, la perdició de la vanitat, l’autcomplença i la por a la veritat. SI ! Els homes van condemnar Sòcrates per ser coherent, per interessar-se en perseguir la veritat encara que el contradís a ell mateix i per enveja de la seva alçada moral i humana. I SI! Si Sòcrates tornes a viure, li tornaria a passar el mateix, això si, en un plató de televisió amb la màxima audiència possible per extreure el màxim rendiment imaginable del major escarni mai vist en directe. Podriem dir que ens hem refinat en l’art de condemnar públicament a innocents i caps de turc, tan necessaris per a que la moral del poble no s’enfili gaire, que estigui adequadament sota els límits prefixats en tot moment.

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: www.teatreromea.com)

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: http://www.teatreromea.com)

Sòcrates es va escapar del jou de la dependència de pensament, va ser un home lliure de veritat, i amb la veritat, precisament, com a única aliada; potser és l’únic home occidental que ha estat realment lliure (mentre els altres ens pensem que ho som). I el que no perdona “l’estructura” es que qui s’adona de tot el muntatge ho vagi escampant arreu (paral·lelisme obligat amb el llibre “1984” de George Orwell, quina casualitat, no?).

Si Mario Gas ens volia fer pensar, en el meu cas ho ha aconseguit. Aquí els resultats. No puc més que agrair que es produeixin obres com “Sócrates, juicio y muerte a un cuidadano” per tot el que això representa. Si no recordem de tant en tant que no tot és el que sembla, sinó que tot té exactament la semblança que els poder fàctics determinen, estem perduts. Ja ho estem habitualment, de perduts, no fem encara més exercicis de desmemòria col·lectiva, que no fan altra cosa que destruir la veritat, l’autèntica essència de les coses, que alhora és independent del nostre pensament i de la nostra voluntat.

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: www.teatreromea.com)

Socrates. Juicio y muerte a un ciudadano (font: http://www.teatreromea.com)

Un gran aplaudiement per la valentia del text, la honestedat de la posada en escena i la magnífica interpretació d’una obra que ens ha recordat que la veritat es va deixar de cercar fa, aproximadament, uns dos mil quatre-cents anys. Adéu Sòcrates! Adéu Veritat !

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s