Aspectes de la gestió cultural pública (II)

Pel que fa al darrer aspecte destacat en l’anterior entrada, això és, les polítiques culturals públiques, és molt interessant escoltar la opinió del crític i historiador de l’art Jorge Luis Marzo que, a través del seu blog Soy Menos[1], reflexiona sobre la realitat de la política cultural catalana. Tot i que les seves reflexions es mouen principament en el terreny de les arts visuals, aquestes es poden perfectament extrapolar a quasi tots els camps de la gestió

Absis de St. Climent de Taüll, al MNAC

Absis de St. Climent de Taüll, al MNAC (font: web del MNAC)

cultural entesos com a política cultural programàtica. El Jorge ens diu, per exemple, que “la política cultural ha segrestat la cultura, impedint-ne el seu desenvolupament” o que “al haber hiperinflado infrastructuras culturales, mediante una constante apelación a la cultura como ADN de la nación y como contrato de ciudadanía, la administración pública ha conseguido secuestrar el debate de lo cultural a la simple (mala) gestión de los enormes recursos públicos y para-públicos”. [2]

Aquesta reflexió del Jorge Luis Marzo ens dóna a entendre que, de forma quasi ineludible, al portar a la pràctica les polítiques culturals des d’una esfera política necessariament aquestes porten una càrrega de contingut de programa polític o d’allò què el govern de torn entén per cultura. La gestió cultural des de l’administració, en major mesura des dels organismes centralitzats i en menor mesura des dels de proximitat o descentralitzats, obeeixen a les directrius del programa polític marcat per la “cultura oficial” i, en conseqüència, no parteix des d’una òptica de participació sinó de desplegament de programa electoral.

En aquest mateix sentit, la Ingrid Guardiola comenta “la Cultura, encerrada en sus corsés burocráticos y las Políticas Culturales de turno, ha desatendido dos factores determinantes: la educación y la comunidad. Sin ellas, hablar de cultura es como hablar de ladrillos, y mucho se ha hablado de ladrillos en este país.”[3]

Vestíbul del TNC

Vestíbul del TNC (font: web del TNC)

L’Ingrid ens para l’atenció en el factor més important, al meu entendre, per tal de garantir una bona política cultural, això és: la comunitat, els ciutadans. Avaluar les seves necessitats i preferències ha de ser el primer pas per a una política cultural de qualitat i veritablement representativa de la realitat cultural del territori corresponent. La cultura d’un poble hauria de ser la cultura que emana d’un poble, no la cultura que se li diu al poble que ha de seguir.

En principi, l’administració ha de ser garant de la llibertat de creació i producció artística, però aquesta llibertat de creació hauria d’anar acompanyada d’una igualtat en la disponibilitat de mitjans materials i econòmics per a fer possible aquesta creació. Sovint les disposicions legals s’obliden o no paren prou atenció en el fet que el desplegament de les normes que contenen necessita anar acompanyat dels mitjans adequats per arribar a la seva consecució. Tal com deia el Jorge Luis Marzo, l’administració pública catalana s’ha dotat de grans infraestructures, institucions i equipaments culturals, però ¿ ha tingut aquest desplegament un correlatiu pel que fa a les manifestacions culturals que es donen al marge de la gestió d’aquests equipaments culturals? Què s’aconsegueix amb aquestes grans infraestructures sinó promoure un model de cultura determinat, ideat sense tenir en compte la opinió dels ciutadans i imposat de dalt a baix? Tenen tots els artistes i els altres agents culturals les mateixes oportunitats i disponibilitat de mitjans per tal de desplegar les seves propostes, garantint així la igualtat en la participació de la cultura? No pot ser aquesta una forma encoberta o indirecta d’intervencionisme i de coacció a la llibertat d’expressió cultural?

Ivan Serra

[1] www.soymenos.wordpress.com

[2] Marzo, Jorge Luis – El sistema catalán de museos y la degradación del arte

[3] Guardiola, Ingrid – La construcción de los “modelos culturales”

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Aspectes de la gestió cultural pública (II)

  1. Retroenllaç: Crítica cultural (massa crítica?) | Ivan Serra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s