Lectures d’estiu… i #4# Gabriel García Márquez

Darrera de les entrades dedicades a les lectures que hem gaudit aquest estiu. Entrem ja a la tardor i toca passar pàgina. En aquest cas, el mestre Gabriel García Márquez ens apropa a la convincent i profunda psicologia d’un mestre d’escola retirat i redactor de notes dominicals en un diari local que, quan arriba al seu norantè aniversari, té una experiència que li fa trontollar tota la seva vida.

Gabriel G. Márquez / Memoria de mis putas tristes

Gabriel G. Márquez / Memoria de mis putas tristes

El llibre en qüestió és “Memòria de mis putas tristes”, publicat per l’autor colombià l’any dos mil quatre i que ha arribat a reeditar-se en sis ocasions. D’entrada dir què és un llibre molt recomanable per diversos aspectes: la mestria d’en Gabo a l’escriure (llenguatge ric, no sobrecarregat, natural, que flueix per si sol, acolorit), la durada del volum (cent pàgines justes, ideal com a lectura d’estiu), i l’evolució psicològica del personatge principal, aspecte que ens aturem a comentar amb més profunditat. 

El Sabio és un home de vuitanta-nou anys a punt de fer noranta. Aquesta efemèride el fa repensar la seva vida retrospectivament i treure’n les conclusions per fer un balanç subjectiu del què ha valgut la pena i del què no. En principi, no resulta estar-ne molt orgullós: lleig de naixement, havent de pagar sempre per tenir relacions amb dones, amb poc mèrit professional i sense descendència a la que poder deixar un llegat personal. Un punt de partida funest i gens engrescador, només animat per les seves rutines i les seves aficions a la música i als espectacles. Amic personal d’una madame que li coneix perfectament els gustos, la Rosa Cabarcas,  li sobrevé l’antull de tenir relacions amb una noia verge de catorze anys com a rampell obsessiu pel seu aniversari (temàtica no exempta de polèmica).

Si fins i tot pot resultar-nos desagradable aquest plantejament inicial, la mestria pròpia de l’escriptor colombià ens situa dins la pell del vell amb una sensibilitat tan gran que la resta d’esdeveniments, sorprenents fins i tot pel mateix protagonista, ens commouen de tal manera que resulta molt complicat no tenir sentiments de tristor i comprensió cap a ell, sense deixar de banda, evidentment, els sentiments de compassió que desprèn en les primeres escenes sobretot la Delgadina, la noia adolescent que accedeix a anar-se’n al llit amb ell per necessitats econòmiques de la seva família.

Posat al teler aquest panorama (visió completa dels personatges principals), no és intenció d’aquesta entrada desvetllar el contingut i els detalls de la trama del llibre, ans el contrari: seria la nostra intenció incentivar a que els lectors/es s’animessin a llegir l’obra de Gabo per gaudir d’un exercici de lectura molt interessant, profundament reflexiu i amb un continu de passatges que no fan sinó que revisar els moments més humans d’un vell (en bones condicions) en el seu ocàs vital sorprès per la màgia de l’amor trobat de la forma més inesperada.

Amb aquesta recomanació deixem l’estiu literari enrere i obrim les portes a la tardor, que estarà plena d’interessants reflexions i experiències culturals.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s