Lectures d’estiu #3# Woody Allen

Per alleugerir una mica la transcendència de l’Antonio Muñoz Molina, el tercer llibre de l’estiu havia de trencar una mica amb un realisme versemblant i es feia necessari refrescar els dies de lectura amb quelcom més irreverent i esbojarrat. Aquí és on, evidentment, entra en acció en Woody Allen, qui millor sinó per fer-nos riure de les nostres maneres de fer, dels tics d’aquesta societat que ens duu a amunt i avall sense sentit, de les rutines i hàbits més anecdòtics.

Woody Allen / Pura Anarquia

Woody Allen / Pura Anarquia

El llibre “Pura anarquia” és un bon antídot contra l’existencialisme occidental, tan preocupat pels objectius, els motius i les explicacions que no s’atura a pensar que tot plegat és, potser, un sense sentit que fins i tot pot tenir gràcia. És un recull de divuit relats, a quin més histriònic, uns apareguts a la revista The New Yorker i d’altres d’inèdits. L’única premissa per llegir-lo és simplement ganes de posar-ho tot cap per avall i riure una estona de les febleses i actituds que hem adquirit com a col·lectiu d’homínids evolucionats que som.

La varietat de personatges urbans que transiten pels relats són una bona mostra, explicada amb un sarcasme exagerat del tot genial, d’algunes de les conductes i realitats socials més presents en els nostres dies però que, un cop passades per la mirada crítica d’en Woody, segurament ja no ens sembli gaire normals. Per exemple, en el relat “Atenció genis: només efectiu” un psiquiatre massa comprensiu amb el seu pacient, un pseudomúsic amb aires de grandesa que no és gaire brillant, diguem-ne, acaba endeutat fins a les celles per haver-li comprat els drets d’unes composicions que no valen absolutament res. Els títols de les cançons que el bo del psiquiatre li compra, per fer-nos una idea, són de l’estil de “Si vols ser el meu puma a Yuma, jo seré el teu corc a Nova York”, “Els meus llavis faran una mica tard aquest any” o “Tot va a l’hora a cal Yonah Schimmel”. No cal dir que les ventes de les cançons no van com el metge s’esperava i el relat finalitza de forma agredolça.

Sense voler desentrellar gaire les interioritats del llibre, la irreverència i el toc absurd d’en Woody arriben a moments tant genials com la compra en subhasta d’una trufa per dotze milions de dòlars amb rerefons de crim gastronòmic o les conseqüències nefastes que pot tenir comprar un vestit fet amb teixit conductor que alhora serveix de carregador de telèfon mòbil en una sastreria exclusiva amb teles de tot tipus (antidepressives, incrementadores de l’humor, de diferents olors,…). Vaja, tot un catàleg de bones reflexions al voltant dels contrasentits que alguns dels tics derivats d’una societat altament tòxica poden a arribar a desencadenar.

 Passant les pàgines d’aquest llibre, aparentment intranscendent, un es pregunta si realment estem immersos, sense adonar-nos-en del tot, en dinàmiques que no tenen ni cap ni peus i que seguim simplement per inèrcia o per no despenjar-nos de les pràctiques dels nostres amics i veïns. Quin significat pot tenir, de cara a la formació i maduresa d’una persona, fets com comprar compulsivament articles de poca utilitat, perseguir ídols musicals o cinematogràfics per tenir-ne els autògrafs, adquirir el darrer model de telèfon mòbil o el cotxe amb les últimes prestacions o tenir una feina competitiva on s’imposa una conducta totalment deshonesta i immoral per arribar a tenir prestigi laboral? Quina d’aquestes coses té un sentit o una utilitat que acabi revertint positivament en la nostra personalitat?

De fet, la meva intenció era no caure en l’existencialisme més formal, però entrar en l’univers Woody Allen és això: entendre les pulsions de la nostra societat a través de l’humor absurd, què és una eina potser més eficaç i tot que el realisme per fer-nos veure quines són les conseqüències de fer les coses sense pensar-les, només perquè toca o, pitjor encara, perquè el meu veí o cosí les fa. Sic transit gloria mundi.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s