Lectures d’estiu #2# Antonio Muñoz Molina

Si el primer llibre de l’estiu era distès, lleuger i divertit, (lectura d’estiu #1#) el següent de la llista podríem dir que “pesa” una mica més. Antonio Muñoz Molina no és un escriptor lleuger, més aviat tot el contrari: el seu atractiu rau en la transcendència de totes i cadascuna de les paraules, en el significat volgut i calculat de totes les escenes i moments de l’acció, en la meticulositat de l’arquitectura literària que empra i en la profunditat de les incògnites vitals que turmenten els seus personatges. La seva forma d’escriure t’embolcalla des de la primera línia i no et deixa anar fins que no aconsegueixes acompanyar el personatge en el seu camí de cerca introspectiva durant una part del seu trajecte, potser no tot el trajecte.

Antonio M. Molina / El invierno en Lisboa

Antonio M. Molina / El invierno en Lisboa

En aquest cas, el llibre és “El invierno en Lisboa” i el personatge Santiago Biralbo, un pianista de jazz la història del qual és explicada per un amic proper que li segueix totes les passes a través de  converses ocasionals que tenen lloc, habitualment, en un bar nocturn de San Sebastián i a través de les quals composem la cronologia dels fets, més o menys exactament. L’atenció que requereix una lectura d’en Molina s’agraeix com a lector en tant que tens la sensació de ser testimoni de les confessions més importants de la vida d’un personatge. Qualsevol ratlla pot fer canviar la història en un sentit dramàticament oposat a l’esperat. La inèrcia que prenen els esdeveniments no és segurament la que el lector voldria, però la sensació de no poder evitar el realisme més cru de la vida aconsegueix que t’apropis a les vivències de Biralbo quasi en pròpia pell. No desitjaries que li passés el que no voldries que et passés a tu. Tan gran és la intensitat del relat.

I a Biralbo el què li passa és que s’enamora perdudament d’una dona, la Lucrecia, que no pot tenir. Que la simplicitat de l’enunciat no us dugui a pensar que el llibre està mancat de valor o interès. L’evolució psicològica d’en Birablo és d’una gran duresa, la persecució d’un amor que va més enllà del seu enteniment adquireix uns viaranys poc recomanables però addictius alhora. No pots deixar de llegir la següent pàgina, no pots evitar desitjar que torni a trobar-se amb la bella Lucrecia, si és que això pot succeir. Vaja, hàbilment en Molina llaura un camp ple de dubtes i poques certeses, de moments desesperants sense conclusió, d’escenes etèries que desitges que arribin però quan ho fan no acaben de la manera més evident ni esperada.

Si cal afegir alguna cosa a aquesta breu ressenya és la increïble ambientació (l’obra transcorre entre Madrid, San Sebastián i Lisboa), el suggeridor transfons musical (el món dels clubs nocturns de jazz) i els inquietants personatges secundaris (Malcom, Morton, Floro), que embolcallen el llibre d’un ambient misteriós, evocador i tràgic i que condueixen a Biralbo al més boig dels destins que un home pot tenir: seguir el rastre desesperat de la única dona que estimes, tenint totes les circumstàncies en contra.

Amb tots aquests ingredients podem dir que “El invierno en Lisboa” ha estat una gran experiència literària que recomanem no només a l’estiu, sinó en qualsevol moment de l’any. Bona lectura !

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Lectures d’estiu #2# Antonio Muñoz Molina

  1. Retroenllaç: Lectures d’estiu #3# Woody Allen | Ivan Serra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s