Lectures d’estiu #1# Eduardo Mendoza

Aquesta temporada la iniciem (entre d’altres articles) amb una sèrie de breus referències a les lectures que ens han acompanyat durant l’estiu que deixem enrere. Seran breus perquè no pretenem fer un anàlisi en profunditat ni una crítica de les seves pàgines, sinó més aviat volem recomanar la seva lectura amb quatre pinzellades del que ens ha resultat més atractiu. Lectures d’estils diversos que el tenen en comú és la seva capacitat per transportar-nos a altres escenaris, a altres mons en el quals el més important és el que passa des del moment que obres la primera pàgina.

El primer llibre de l’estiu va ser “El laberinto de las aceitunas”, del meravellós i brillant Eduardo Mendoza, escriptor pel qual tenim una veritable debilitat. L’obra torna a recuperar al detectiu sapastre (sense nom) que ja ens va agradar al “Misterio de la cripta embrujada” per iniciar una nova aventura policíaca d’intriga on es barregen ambients de les més altes esferes de poder de l’estat amb els personatges més inversemblants dels extractes socials més dubtosos, tot explicat amb el ric i rebuscat llenguatge (que ens encanta) del personatge que narra en primera persona els esdeveniments que es precipiten pàgina rere pàgina.

Eduardo Mendoza / El laberinto de las aceitunas

Eduardo Mendoza / El laberinto de las aceitunas

Llibre de lectura àgil i acció dinàmica que utilitza intel·ligentment el sarcasme subtil i l’ironia fina característics d’en Mendoza sota la capa de vulgaritat aparent del detectiu maldestre i els seus entorns gens refinats. El relat estira el fil de la suplantació d’identitat del Ministre d’agricultura, Ceregumil Lavaca, i d’un maletí ple a vessar de bitllets que suposadament servirien per a que el detectiu fes efectiu el pagament d’un rescat. Però res és el que sembla i tot es complica en el moment que aquest es disposa a fer el pagament a la ciutat de Madrid.

El desenvolupament de l’acció convida a passar les pàgines de forma ràpida, els personatges són graciosos i estan revestits d’una gran humanitat i proximitat que els fa als nostres ulls persones d’allò més quotidianes. Res és espectacular en el seu plantejament, i potser en això rau la gràcia i el virtuosisme del llibre: normalitat explicada amb mestria i una naturalitat que, en principi, et fan pensar que és una obra passatemps sense més. Però en Mendoza mai escriu a la lleugera; sempre hi ha una intencionalitat en tot allò que escriu.

El detectiu, la Emilia, el doctor Sugrañés, Toribio Pisuerga, Plutarquete Pajarel, Pepito Purilencias, són alguns dels colorits personatges del llibre, cadascun creat amb un transforns únic i amb personalitats ben definides. Tothom té la seva funció a l’obra i alguns tenen funcions ben curioses, element que enriqueix i fa molt divertida la lectura.

Una congregació de monjos, un laboratori d’alt secret, una agència d’actors, un aeroport, una fàbrica d’olives, són els originals escenaris per on transcorren aquests personatges i per on el nostre detectiu va desembolicant el misteri que hi ha al darrera de tot plegat.

Mendoza no decepciona mai, i amb “El laberinto de las aceitunas” aconsegueix de nou portar-nos a una trama de misteri de la mà del més originals dels investigadors, tan original que no té ni nom. Millor llegir el llibre i gaudir-lo, perquè dura molt poc a les mans un cop el comences.

Bona lectura !

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Lectures d’estiu #1# Eduardo Mendoza

  1. Retroenllaç: Lectures d’estiu #2# Antonio Muñoz Molina | Ivan Serra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s