Quin tipus de cultura exigim?

En aquests dies de desconnexió que ha tingut el blog durant una temporada, la cultura, evidentment, ha fet el seu camí. S’han celebrat concerts, perfomances, exposicions, lectures,.. i s’ha donat el tret de sortida de les festes majors d’arreu i festivals d’estiu més diversos.

... assistir a una representació de dansa...

… assistir a una representació de dansa…

Tota forma de fer cultura és digna de ser escoltada, tot i que s’elabori des d’una concepte de programació que només pretengui entretenir i res més. En aquest punt, després d’assistir a diverses propostes culturals aquest estiu, és quan m’aturo i penso: no li demanem res més a la cultura? Només volem assistir passivament a una “oferta cultural” que ens sembla interessant i marxar a casa com si res, enduent-nos només les nostres reflexions individuals? Així és com entenem la cultura?Malauradament la pràctica de moltes institucions, entitats privades, organitzacions i demés “ens” culturals no fa més que reafirmar aquesta pràctica que para només atenció en la vessant exclusivament lúdica de la cultura, com si la cultura només servís per entretenir. Mal entesa cultura, doncs.

... visitar una exposició....

… visitar una exposició….

Les entitats privades segurament ho fan des d’un afany de lucre legítim i comprensible, les entitats públiques, per contra, deuran aquesta pràctica a unes dinàmiques assentades en benefici de col·lectius associatius de major pes social ( i electoral), en una senzilla equació que seria, en el seu cas: major nombre de persones satisfetes = major nombre de vots. Poques variants cal introduir per entendre el concepte, oi?

Com a espectadors/es que som de cultura, tenim el dret a consumir cultura, però també hauríem de fer l’esforç d’exigir un altre tipus d’oferta que la simplement basada en programacions elaborades per tècnics culturals que ni tan sols coneixem directament. En què es basen aquest tècnics per elaborar una programació? Quins paràmetres fan servir? Quines indicacions tenen i de qui les reben? Hi ha alguna manera que aquests professionals tinguin en compte la opinió de l’espectador/assistent a les seves propostes?

...anar a veure una pel·lícula...

…anar a veure una pel·lícula…

El model cultural funciona i està en marxa, però també ha d’estar en constant qüestionament, ja que si la cultura és un fet dinàmic i conjuntural, la seva gestió també ho ha de ser, per força. L’estancament en formules assentades en el clientelisme i el benefici econòmic haurien d’anar deixant pas a les noves formes de gestió interactiva de la cultura, on l’espectador és part activa de la configuració de les propostes que consumeix. Hi ha mitjans, hi ha exemples a seguir, però el que més costa de canviar és la mentalitat i els hàbits d’aquells/es als que ja els hi va bé que tot continuï de la mateixa manera.

Si no exigim activament, no tenim legitimitat a l’hora de queixar-nos passivament davant de les programacions culturals que se’ns ofereixen.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s