Umberto Eco, darrera i brillant novel·la

El dia de Sant Jordi d’enguany va regalar-me una experiència molt interessant, com és habitual que passi quan un llibre nou de trinca entra a la libreria domus. Aquesta vegada es tracta, ni més ni menys, de la darrera novel·la d’Umberto Eco, Número Zero, publicada per Rosa dels Vents, del grup editorial Penguin Random House.

Llegint Umberto Eco

Llegint Umberto Eco

L’erudició d’Umberto Eco (Alessandria, 1932) és quelcom tan conegut que no cal tornar-hi a insistir aquí. Segurament resulta tan inevitable de fixar-s’hi com ho deu ser per ell de traspassar-ho a les pàgines de qualsevol dels llibres que escriu: referències històriques, ús precís del llengüatge, llatinismes,… i tot amb una naturalitat pròpia de qui és un mestre en l’art d’escriure, de descriure i de fer reflexionar. Perquè en Eco no hi ha una cosa sense l’altre, cap línea buida, cap descripció sense intenció, cap moment superflu. Dóna gust passar cada pàgina de la nova novel·la, perquè cadascuna conté substància i significat.

No pretenc fer una crítica del llibre, tal com s’entén l’expressió crítica habitualment; no és l’estil d’aquest blog ni la seva intenció. Més aviat tracto de donar les impressions personals de la recent lectura de Número Zero, que ha representat quelcom més que una lectura profitosa i apassionant. Segurament cada lector tindrà uns aspectes diferents a destacar-ne; per a mi, ho són la plasmació de la realitat del món occidental, les artificioses cortines de fum periodístiques, l’ètica i la moral d’aquest sector d’influència actual i la torturada psicologia del ciutadà mitjà en enfrontar-se a aquestes premises. I d’aquests quatre elements, el que ressalto per sobre del demés és precisament el darrer. De llibres amb trames de grans secrets i perilloses veritats que es volen revel·lar al món hi ha per triar i remenar. Però la forma en que en Colonna (el personatge principal i consciència del llibre) reflexiona sobre els fets que presencïa és d’una profunditat i riquesa humana difícils de trobar. Eco converteix la certesa en dubte constant, el terra segur que trepitjem en sorres movedísses tan imprevisibles com el desencadenament de la trama. I tot i que hi ha elements no difícilment imaginables, si que ho és l’evolució psicològica i conclusions (de vida, podriem dir) que ens ofereix en Colonna com a colofó de l’aventura.

No entro en massa detall de les pàgines del llibre perquè no vull aixafar la guitarra de qui vulgui entrar-hi en algun moment o altre (altament recomant, es clar). Però alguna perla de pensament en forma de frase breu (que fora de context no revel·la gaire res essencial de la trama) no puc deixar de citar, massa temptador:

– “Vivim en la mentida i, si saps que t’enganyen, has de viure en la sospita per força

– “No podem tocar gaire la cultura, el nostres lectors no llegeixen llibres, a tot estirar un diari esportiu (…) qui llegeix mai els llibres que surten a les ressenyes dels diaris, normalment ni els que les escriuen, encara gràcies si els ha llegit l’autor

– “Saps quan vaig començar a ser un perdedor? Quan vaig començar a pensar que era un perdedor

– ” (…) el nostre editor estaria content si trobéssim com es pot fer caure una ombra de sospita sobre un jutge massa tafaner.

– ” Schadenfreude, el gaudi pel dolor de l’altre. Aquest és el sentiment que un diari ha de respectar i alimentar.”

– “Estem vacunats, qualsevol història nova que ens expliquin diem que n’hem sentit de pitjors, i que qui sap si tan aquesta com aquelles eren falses.

Ja veieu, doncs, quin és el tarannà i les escaires d’aquest tan recomenable llibre d’Umberto Eco, que no necessita de cap recomanació meva ni de ningú altre per a ser una gran novel·la del pensament humà, perquè ja ho és des del moment de la seva publicació, abans fins i tot. Bona lectura !

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Umberto Eco, darrera i brillant novel·la

  1. Sergi ha dit:

    Gràcies per la recomanació, m’ agradat molt el teu comentari. Ja tinc ganes de llegir-me’l.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s