“L’art de la comèdia”, un privilegi al TNC

Com passa de tant en tant a les vetllades teatrals, haver assistit a una representació de “L’art de la comèdia” al TNC suposa saber-se partícip del privilegi d’haver presenciat quelcom especial, insigne, d’una qualitat per sobre de l’habitual. És una sensació que s’intueix quan un compra les entrades, que es posa a l’estómac quan falta poc menys d’una hora perquè es tanquin les llums, que es comença a palpar a l’ambient de la sala gran plena de gom a gom quan Lluís Homar apareix sol a contrallum en el monòleg introductori i que es fa indubtable quan els aplaudiments a l’uníson de tot l’auditori fa tornar fins a cinc vegades al repartiment per agrair-los la màgia que ens han fet sentir durant dues hores ininterrompudes, al final de l’obra.

Lluís Homar, Joan Carreras i i Lluis Villanueva a "L'art de la comèdia" (Font:TNC)

Lluís Homar, Joan Carreras i i Lluis Villanueva a “L’art de la comèdia” (Font:TNC)

“L’art de la comèdia” té moltes virtuts, començant per l’excel·lent text d’Eduardo de Fillipo que, més enllà de la temàtica teatral que centra l’obra, configura un relat de les essències humanes més autèntiques. Els personatges de la comèdia es converteixen, així, en representants de conflictes i realitats tan humanes com les que es donen entre la burocràcia i la necessitat, la planificació i l’eventualitat, la passió i l’ordre, el formalisme i la naturalitat, la certesa i la improvisació, la seguretat i els infortunis, la paraula i la realitat, l’engany i la confiança, entre d’altres. Aquests antagonismes es personifiquen en la dialèctica entre els personatges de Sa Excel·lència De Caro (Joan Carreras) i Oreste Campese (Lluís Homar) els quals entren en un enfrontament de paraula que es transforma en el desafiament principal motivador de tota l’obra i que va in crescendo en una successió d’escenes travades de forma que la tensió i l’atenció augmenten per moments, capturant la teva atenció i la curiositat de saber què és real i què no ho és. Cada espectador, com l’Oreste ens recorda al començament, s’emportarà però una sensació única de l’obra. Tants espectadors, tantes obres; la imaginació és tan personal que no hi ha dues obres igual al cap de dues persones. L’obra té la virtut de recordar-nos, de passada, aquesta i altres grandeses de l’art del teatre.

Lluís Homar, Victòria Pagès, Mar Ulldemolins, Roger Casamajor,  Quimet Pla i Andreu Benito a "L'art de la Comèdia" (Font: TNC)

Lluís Homar, Victòria Pagès, Mar Ulldemolins, Roger Casamajor, Quimet Pla i Andreu Benito a “L’art de la Comèdia” (Font: TNC)

La trama, el què, el marc de l’obra representa l‘iter, el camí, el pretext, la realitat de la què és necessari servir-se per traslladar les idees que l’autor descriu i donar-les coherència i contextualització. Aquestes idees i reflexions són, en realitat, el més valuós de la proposta d’en Filippo. La confrontació entre la presumpció de De Caro i la humilitat de Campese es presenta com el moll de l’os, la corda de tensió que empeny les conviccions de De Caro a intentar demostrar que la seva habilitat i racionalitat són superiors a les capacitats interpretatives dels comediants que acompanyen Campese. Sobre aquesta columna vertebral és despleguen altres accions, altres personatges, que se superposen i la dimensionen. És quasi inevitable prendre partit d’alguna d’aquestes dues bandes, essent aquesta també una reflexió interessant de les moltes que es desprenen durant la representació.

Si només es tractés de gaudir del text no caldria més que comparar el libretto i posar-se a llegir, però la posada en escena que ens proposa en Lluís Homar suposa donar relleu, color i virtuosisme a la pràctica de l’ofici teatral mitjançant aquest text. En aquest sentit, és si més no curiós que l’obra tracti de l’ofici teatral, ja que les reflexions entorn aquesta professió i les seves realitats no fan més que fer créixer la sensació que estàs interioritzant la sensibilitat dels professionals del teatre alhora que tractes de seguir una trama que esdevé més intensa i s’aguditza quan més avança. Paral·lelisme temàtic que duu desenes de petites reflexions subjacents entre les genials línies de De Filippo.

El repartiment de "L'art de la comèdia" (Font: TNC)

El repartiment de “L’art de la comèdia” (Font: TNC)

Interpetativament un no pot més que complaure’s del regal que suposa el repartiment de l’obra: Lluís Homar, Pau Viñals, Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolina, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Quimet Pla. Quan es gaudeix més d’una interpretació d’un actor (opinió personalíssima) és quan la naturalitat de la mateixa fa que t’oblidis de la seva faceta d’actor i el/la vegis com el personatge que t’està oferint. Totes les que es veuen a “L’art de la comèdia” aconsegueixen aquesta naturalitat; naturalitat que aporta credibilitat, connexió amb el text i gaudiment artístic. Què més es pot demanar?

Doncs assistir a una representació plena de gom a gom i viure-la com un gran oportunitat  d’endinsar-se en el pensament d’un autor, d’un observador de la humanitat que vol compartir amb nosaltres la seva visió, esperances i expectatives. “L’art de la comèdia” del Nacional és una obra total, acurada en tots els seus detalls, tractada amb una cura que traspassa i, per això, és digne del més gran dels meus elogis. Viure el teatre és obrir la ment a la diferència, a la diversitat de visions del món, és tenir el privilegi de pensar que tot és possible dins de la seva màgia i, per tant, possible dins la nostra imaginació, dins de nosaltres mateixos.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s