Què és i què no és la cultura?

Potser aquesta aquesta hauria d’haver estat la primera entrada de la nova etapa del blog. Un espai que es diu “Reflexions culturals” hauria de definir, primer de tot, què entén per cultura i, per tant, deixar més o menys determinat en torn a què giraran les seves reflexions. Ara ens hi posem, doncs, acceptant la demora que aquesta entrada tardana suposa.

Moltes veus autoritzades des de l’àmbit acadèmic s’han endinsat en aquesta complicada tasca de definir un concepte tan complexe com és el de cultura.

Photo by Davide Ragusa (CCO)

Photo by Davide Ragusa (CCO)

Joaquim Rius i Matías Zarlenga (La cultura en la sociedad contemporánea: conceptos, transformaciones y nuevas tendencias. Barcelona. Ed.  UOC), per exemple, ens apropen tres definicions dominants de cultura en el món contemporani, cosa que ja ens fa pensar com és de complicada aquesta empresa, acadèmicament parlant. Les definicions són tres: la humanista, l’antropològica i l’artística, denotant ja el seu literal els principlas trets i singularitats; cadascuna de les tres definicions suposen pàgines i pàgines de dissertacions sobre els orígens, els motius, les problemàtiques i els ets i uts particulars i corresponents. No hi entrarem ara en profunditat, tot i el seu interès i les seves rellevants aportacions.

Per una altra banda, Josep L. Fecé Gómez (El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular. Barcelona. Ed UOC) ens aporta també diverses definicions de cultura, partint de la base de la interdisciplinarietat dels estudis culturals com a element essencial. Ens quedem amb una, la d’en Raymond Williams que, partint d’una cultura entesa com a conjunt de significats i valors quotidians, ens diu que la cultura és una part de la totalitat de les relacions socials. Williams també destaca que la cultura és l’estudi de les relacions que es donen entre tres elements: la cultura viscuda en un determinat temps i espai, la cultura impresa o conservada en museus (la cultura d’un període) i la cultura de la tradició selectiva (connexió entre cultura viscuda i cultura d’un període). En definitiva, la cultura estaria constituïda pels significats i pràctiques de la gent.

Photo by Mario Calvo (CCO)

Photo by Mario Calvo (CCO)

En aquesta darrera accepció és on hi hem trobat més interès, tot i veient els perills que habitualment té una definició acadèmica, bàsicament el seu eurocentrisme i la seva limitació geogràfica i temporal. Però aquesta definició creiem que salva aquests esculls, perquè no serà una veritat universal que la cultura és el significat i les pràctiques de la gent de cada lloc on es manifesta? Què hi ha de més inconcret i de més real?

La singularitat d’aquesta definició de cultura és que ens ve a dir que no podem tenir una cultura estanca, sinó que és quelcom mutable i viu i que hem d’estar a les particularitats de cada lloc i a les seves sinergies per a saber què representa cultura en aquest determinat indret, què pot ser molt diferent del què ho sigui en un altre. Radicalment diferent. I en tots dos es donaran manifestacions culturals i es podrà dir que tots dos tenen la seva cultura.

Photo by Desi Mendoza (CCO)

Photo by Desi Mendoza (CCO)

Aquesta definició, però, s’atura en el fet cultural, en les manifestacions, expressions i significats, i que prové d’una clara tradició social, de significats i imaginari compartit per una col·lectivitat. Però contempla aquesta definició el fet científic, el polític, el tecnològic, el religiós? No són aquests trets també de la nostra cultura, de la cultura de qualsevol indret?

Per una banda, la necessitat de delimitar un concepte tradicionalment ha estat fonamentada els processos acadèmics de la centenària tradició universitària europea, dipositària alhora d’uns rígids esquemes d’estudi i sistematització de sabers basats en la seva separació, hereus al seu torn de les tradicions clàssica i medieval, i que demanen amb urgència la seva posada al dia.

Per una altra, ampliar massa un concepte o definició ens aproparia a un relativisme extrem que ens serveix de ben poc, generalment. Fins i tot a les Humanitats, tot i la seva pretesa voluntat d’aglutinar un corpus ben complert de sabers, se les ha acusat de no incloure el fet científic, trobant-nos sempre, d’aquesta manera, davant alguna escissió o fractura que impedeix contemplar la cultura com un tot extens.

La separació de sabers és una necessitat acadèmica. La de tasques, una necessitat laboral. La separació d’espais, territorial. Totes les divisions, segurament, trobin una justificació última en un argument pràctic irrefutable d’impossibilitat humana de poder tocar totes les tecles, de no tenir temps material per apropar-se a tots els aspectes d’àrees complexes i àmplies. No podrien haver professionals, ni acadèmics, ni científics ni, per tant, professions, coneixement o ciència sense el seu tractament especialitzat i atomitzat.

Photo by Mario Calvo (CCO)

Photo by Mario Calvo (CCO)

Però en aquest blog no tenim aquestes limitacions. No és un espai acadèmic, ni professional, ni científic, però ho és tot alhora. Els límits s’imposen des de esferes externes i, per sort, en aquest espai només hi han limitacions de temps i dedicació, però no acotacions temàtiques ni jeràrquiques que imposin una determinada visió de les coses.

Així doncs, recuperant el que dèia en Raymond Williams des d’una vessant social, ho fem extensiu a tota l’amplitud que pugui tenir el terme cultura i afegim en Wittgenstein quan diu que els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, en el nostre cas, món cultural. Cultura és tot allò que fa una persona en un context social i que representa una expressió de qualsevol inquietud humana. No es diu que la nostra cultura és fruit de la tradició clàssica i la religió catòlica? No s’inclouen aquí el fet religiós i el polític implícitament? I Galileu, Hawkings, Cajal, Freud, Courie, Herodot, Averrois, Confuci, queden fora de la cultura? En aquest blog no.

La cultura en la seva màxima amplitud, tal com defensem, tampoc no es podrà tractar en aquest blog, evidentment, però al parlar de qüestions culturals, es farà des d’aquest punt de vista interdisciplinar sense límit de disciplines. Perquè tot el què passa en una societat la configura, no hi ha res que es quedi al marge. Ni els contenidors clàssics de cultura (museus, sales, bilioteques, teatres,…) són espais ja que puguin engabiar l’antiga i raptada cultura. La societat ha desbordat, i la cultura és la màxima expressió de tots els aspectes d’aquest desbordament. Els límits els posem les persones, però les nostres expressions no en tenen, de límits, així de potent és la cultura.

Photo by Thong VO (CCO)

Photo by Thong VO (CCO)

Fa pocs dies a Bilbao es reunia la Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG), reunió anomenada precisament Cimera de la Cultura de la UCLG i on es va posar de valor la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible i on es varen dir coses tan interessants com: “el dret cultural no és només el dret a rebre cultura sinó més aviat de participar en la seva construcció” (Jordi Martí Grau), “Això ha de canviar. Les institucions culturals han sortir als carrers i arribar als ciutadans” (Bruno Julliard), “El gran desafiament és una més gran concreció del sector cultural vers el desenvolupament de les ciutats” (Alfons Martinell). Cultura amb sostenibilitat. Cultura amb serveis socials. Cultura amb tecnologia.

Ara es troba necessari extendre aquests ponts cap a altres sectors donada la cojuntura històrica, però no ha estat sempre la cultura a tot arreu? No ha definit la manera de fer de les persones, les seves relacions? No són les persones mateixes la cultura? Què no és cultura?

Ivan Serra 

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s