Una odissea lectora #EDICIO2030

El passat dijous dia 2 d’octubre va tenir lloc la IV trobada del grup AlumniCulturUOC d’alumnes del Màster de Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya. En aquesta ocasió el leit motiv de la trobada era el futur del llibre, per la qual cosa els ponents de la sessió eren professionals del sector editorial, concretament: Antonio Adsuar (de la plataforma Libroensayo.com), Maria Eguaras (consultora editorial) i Salvador Foraster (llibrer i editor de l’espai cultural La Casa de la Paraula); no va poder assistir a l’acte, malauradament, el president de la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles, Lluís Pastor, tot i comptar entre els ponents anunciats.

La ubicació no podia ser altra que un espai literari, en aquesta cas la Biblioteca Vapor Vell del barri de Sants de Barcelona. Una mica abans de les sis de la tarda, ja ens començàvem a reunir els assistents: estudiants del grup AlumniCulturUOC i persones interessades en la temàtica de la convocatòria: “Edició 2030. Una odissea lectora”

La trobada es va poder seguir en directe a través de l’etiqueta #Edició2030 del Twitter mitjançant totes les aportacions dels assistents a l’acte.

Quan comença la introducció de l’acte de la mà de l’Antonio Adsuar, l’atenció es concentra ja en la taula de ponents i tots els assistents es preparen per endinsar-se en l’odissea d’imaginar-se com evolucionarà el llibre actual i quines circumstàncies determinaran la seva realitat més immediata.

La primera intervenció, la de la Mariana Eguaras, aporta al debat la visió de l’editor actual, la seva relació amb els autors i la realitat del mercat editorial des d’un punt de vista més empresarial, si es vol. Es recullen seguidament algunes de les aportacions que en aquesta línia va fer la Mariana:

 “ Los escritores tradicionalmente no se preocupaban de la edición. Actualmente este panorama ha cambiado a raíz del surgimiento de la autoedición.”

 “ Los escritores escriben obras, no libros. Desconocen los aspectos legales de la edición, aunque si conocen la existencia de la propiedad intelectual y los derechos de autor.” 

 “ Los contratos de las condiciones de una plataforma de autoedición no son negociables. Es necesario conocer estos aspectos legales antes de contratar un Servicio de autoedición (…) Los autores, de todas formas, buscan la calidad en la autopublicación”. 

 “ Es muy difícil saber cual será la realidad del libro digital siquiera en un año vista.”

 “ El gran problema de los autores es el acceso a la distribución, es el gran desafío de los autores que se autoeditan. Las quejas vienen en los porcentajes de los beneficios de las ventas (la distribución, la librería,…) ”

 “ En la red, es importante que el autor se interrelacione con demás autores, lectores,… para darse a conocer. Pero al final, la cantidad de tareas necesarias (foros, discusiones, promoción,…) ocupan demasiado tiempo y no dejan margen para la creación. Otro de los grandes problemas es que los autores no tienen tiempo para todo, precisamente porque hoy en dia hay muchas herramientas para la autopublicación.” 

 “Vivir de la venta de libros es muy difícil, son muy pocos los autores que lo consiguen. Se puede vivir de la escritura con actividades relacionadas (cursos, talleres de escritura, colaboraciones en medios, blogs, prensa,…)”

 “ Hay el temor que dentro de unos años haya mas autores pero menos lectores de libros. Mas lectores de textos pero no recogidos en libros, sino en múltiples plataformas.”

Interessantsíssimes aportacions les que la Mariana Eugaras deixa sobre la taula, amb reflexions que ens apropen a la realitat dels autors en l’actual món de l’autoedició digital i la explosió d’eines per a la promoció de la seva obra que el mateix autor pot gestionar, això si, amb un cost en temps important que pot fer minvar la seva dedicació principal: l’escriptura.

 Amb aquestes qüestions encara al cap, s’obre el torn de paraula del Salvador Foraster, llibreter de la “vella escola” que ens situarà en la realitat dels llibreters, element indispensable per a l’existència de l’industria editorial fins ara. Ha canviat la seva realitat amb els formats de llibres digitals i les plataformes de venda de llibres? Les seves aportacions ens treuen de dubtes:

 “ Començo com a llibreter al 1980. En els darrers anys m’he hagut de reciclar de forma dramàtica.”

 “ Fa trenta anys, quan vaig obrir la llibreria “el Xoroi” (actualment tancada), vàrem apostar per una llibreria especialitzada, que era llavors una bona estratègia. (…) Les condicions en el món dels llibreters han canviat molt.” 

 “Abans de l’anomenada crisi es podia anar trampejant, però a partir del dos mil set la situació va conduir a un cul de sac que posava en perill l’existència de la llibreria. La comunicació d’aquesta situació als clients va generar un efecte de solidaritat que va donar l’empenta per a un nou projecte.”

 “Les llibreries ja no poden viure només de la venda de llibres. Es va crear una associació cultural que va crear un nou espai polivalent, que es va inaugurar el passat mes de juliol, La Casa de la Paraula. Els ingressos no es basen en la venda de llibres únicament, sinó que es fan exposició de pintures i activitats diverses (debats, cafeteria, tallers), i també es va crear una editorial.” 

 “Els associats paguen una quota amb la que es sufraga bona part de l’activitat de l’espai. Només porta dos mesos obert l’espai, però les previsions pels propers mesos son bones.”

“Les llibreries han sabut adaptar-se als nous temps amb la programació o la cabuda de diversos activitats culturals relacionades amb la cultura i la literatura.” 

“El món de la literatura sobreviurà amb l’aportació i implicació de les persones que hi tinguin interès. El llibre en paper subsistirà.”

Un important testimoni el del Salvador. El relat de la venda de llibres des de primer rengló deixa una sensació de pervivència del món del llibre en tot l’auditori. La reinvenció es fa necessària, però la passió i dedicació dels professionals i amants de la literatura garanteixen que el llibre seguirà sent un bé cultural de primera necessitat i cal adaptar-lo als nous temps, malgrat les dificultats econòmiques i de mercat.

Per tancar el torn de paraules, l’Antonio Adsuar, conductor del debat i director de la plataforma Libroensayo.com, aporta potser l’aspecte més innovador del debat, això és, la metamorfosi de l’escenari literari a través de tots els aspectes que el configuren i de la realitat de dos actors imprescindibles: el nou lector i el prescriptor literari (més conegut per l’anglicisme content curator). El resum de la intervenció de l’Antonio revela aspectes claus per tenir en compte en l’evolució del món del llibre

El nuevo lector conectado es multiformato (libros, audiolibros, blogs,…) (…) está saturado (por lo tanto necesitara un prescriptor que filtre), es fragmentado (los contenidos de grande formato no serán recomendables en un futuro), es social (es interactivo, quiere participar en las discusiones), es muy reacio a pagar (cosa que pone en peligro el futuro del negocio, con lo que el prescriptor deberá orientar debidamente para una compra acertada) y el prescriptor deberá guiarlo más hacia plataformas de acceso a los textos que no hacia contenidos finales” 

L’extracte de la seva intervenció pretén copsar la complexitat dels nous factors que, més enllà de l’enumeració transcrita, suposen una autèntica revolució en els rols i dinàmiques que ja estan transformant el panorama literari actual. La revolució en els mitjans tecnològics i l’adaptació a l’era digital ens faran necessari que algú (una nova versió digital del llibreter?) ens faciliti l’accés als continguts en massa que estan accessibles des de la Xarxa. Aquest és el prescriptor, professional del nou món editorial digital al qual haurem de recórrer com a eina de canalització dels nostres interessos editorials.

Finalitzada la taula de professionals, s’inicia un torn obert de preguntes als assistents, el qual dóna lloc a reflexions en primera persona de professionals del sector i de lectors que aporten les seves experiències i consideracions al motiu de la trobada. Un bon exercici de debat col·lectiu que dona punt i final a la jornada, si més no a la seva convocatòria oficial. Aquells més lliures d’horaris poden continuar la tertúlia en un cafè proper en un ambient menys formal però a la par d’interessant.

Una trobada més del grup AlumniCulturUOC que deixa una petjada de gran valor a través de les paraules d’uns grans professionals del sector i de les reflexions col·lectives pel que fa el món de la literatura i l’edició actual i el seu futur a mig i llarg termini. Fins a la propera !

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s