Informe per a una acadèmia / Ivan Benet

Ahir, dissabte 13 de desembre de 2014, vaig anar al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet a veure la proposta de l’Ivan Benet de l’obra “Informe per a una acadèmia” de Franz Kafka, que va estrenar al festival Temporada Alta d’enguany (http://bit.ly/1vPklnG). Ahir va ser un dia revelador.

Revelador per conèixer un text que ignorava (com tants d’altres) i que aborda infinits matisos de l’essència de l’ésser humà. El procés de descoberta és sempre una experiència interessant, i si la descoberta és un monòleg que Kafka va escriure de forma il·luminada sota la lucidesa d’aquells pocs que saben copsar la natura de l’ésser humà, és doblement interessant i, a més, enlluernadora. Després de veure l’obra (i sobretot durant l’obra) vaig sentir la necessitat de repassar el text més endavant, d’aturar-me en alguna de les escenes que mereixen una revisió a càmera lenta, amb un deteniment que faci justícia a l’obra que tan magistralment interpreta el Benet sobre una escalinata de fusta que no para de mudar d’aspecte, fent pensar també en les coves de l’ésser humà que tots portem dins (meravellosa escenografia).

Fotografia per Àlex Rademakers (font: www.teatrelliure.com)

Fotografia per Àlex Rademakers (font: http://www.teatrelliure.com)

Revelador en un sentit d’admiració cap a un gran del teatre contemporani com és l’Ivan el qual, no només interpreta aclaparadorament el personatge de Peter el Roig, amb tot els seus matisos, gestos i intencions de forma veraç, sinó que també ha recuperat el text i l’ha traduït de l’alemany ell mateix. El compromís tan elevat d’un professional cap a allò que fa és tan d’agrair que no hi ha realment paraules per fer-ho. Comprovar que és possible dedicar-te a la teva passió de forma implicada, compromesa i fins i tot arriscada (no és una obra que provoqui l’efecte plaent i de desconnexió que el gran públic reclama com a sedant) em causa una admiració indescriptible. Tant de bo una ínfima part d’aquesta professionalitat s’irradiés a tots els àmbits i persones del nostre entorn més immediat. Tot aniria molt millor.

Revelador també per tenir l’oportunitat de navegar pels dubtes i les incomoditats de l’ésser humà. Contra tot instint natural, “Informe per a una acadèmia” excava en la veritable alhora que incòmoda natura de l’ésser humà. No vull entrar en escenes concretes per tal de no aixafar la guitarra a tots aquells/es que us decidiu a anar-la a veure, però, tal com diu l’Ivan Benet en el programa de mà que podem trobar a la web del Lliure (http://bit.ly/1w7t4Xu): “Com és que ens hem allunyat tant de la natura? Perquè un nen ens sembla més lliure de càrregues que un adult? Fins a quin extrem cal canviar per pertànyer a un grup determinat, ja sigui religiós o profà? Cal mantenir les arrels?”

Fotografia per Àlex Rademakers

Fotografia per Àlex Rademakers (font: http://www.teatrelliure.com)

Desenes d’interrogants semblants planen per la ment mentre s’assisteix a la reveladora experiència d’”Informe per a una acadèmia” que ens regala l’Ivan Benet. Per conèixe’ls cal veure l’obra. Per respondre’ls, cal deixar de ser humà…

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s