Valor artístic i playback cultural

Fa ja uns dies, en un vídeo de Youtube penjat al FB la pianista japonesa Mitsuko Uchida responia a la pregunta: és el talent suficient? El vídeo comença amb un rotund No, seguit de l’explicació de perquè és insuficient el talent per a un músic. Aquí està el vídeo de la Mitsuko:

De tot el què diu, hi ha un parell de coses que em criden l’atenció i que motiven aquesta entrada. Diu la Mitsuko que el talent musical és la urgència d’expressar-te mitjançant la música i amb cap altra cosa que amb la música. L’habilitat, la tècnica i la sort també hi jugen un paper fonamental, tal com diu, i tots aquests elements composen una espècie de músic total que tindria moltes possibilitats de tenir èxit en la seva carrera. Així doncs, el que diferenciaria un músic d’una persona que es dedica a la música però que no ho és seria aquest sentiment o urgència d’expressar-se musicalment, d’adoptar l’expressivitat musical com a font primigènia de comunicació amb el món. Continua dient la Mitsuko que “ser un músic no és una professió, és una vocació”. Com passa en tots els camps, hi ha professionals que no tenen vocació i que, per tant, no podriem definir com a músics sinó com a professionals de la indústria de la música, un matís prou important a tenir en compte.

En aquest sentit, un altre vídeo que ha corregut per les xarxes aquests dies em va cridar força l’atenció. Es tracta del grup de música pop/rock Muse al qual, en una actuació a la segona cadena de la televisió Italiana Rai, van obligar a tocar en playback en una actuació de la promoció del seu darrer àlbum “The resistence”. En senyal de protesta per a aquesta imposició els membres del grup van intercanviar-se els instruments i cap d’ells va tocar l’instrument que li és habitual, sense percebre’s, evidentment, cap diferència en el resultat final de l’actuació musical. Podeu comprovar-ho directament per fer-vos l’efecte que aquesta paròdia suposa:

El gest tan poc usual avui en dia del grup Muse connecta directament amb els que ens diu la Mitsuko en la seva dissertació: el músic que ho és per vocació vol tocar música i un artifici tècnic com el playback rebaixa la qualitat musical i representa una forma d’engany tan gran que un artista de veritat s’hi hauria de negar sempre.

Què serà de l’art si els artistes no reivindiquen la seva autenticitat? Què serà del públic si s’acostuma sense més a art enllaunat, fals, reproduïble infinitament sense variació i amb perpètua identitat? On està el valor del músic, de l’artista, que puja a un escenari per a no tocar música?

Ja sigui des del món de la música clàssica com des del de la música popular (aquesta dicotomia i la seva discussió la deixo -en aquesta entrada- als teòrics i sociòlegs de la música, que ja han fet correr rius de tinta intentant mostrar les diferencies radicals de valor entre ambduess)  resulta d’incalculable importància reivindicar l’autenticitat de l’art, d’allò que s’està veient, escoltant, llegint o gaudint. No és que una gravació musical feta en un estudi no sigui musica o art, però per escoltar-la no cal portar al grup que l’ha enregistrat per fer-la actuar com si interpretés de debó, per això només cal posar un CD i llestos; el playback, com a metàfora de l’engany en l’art, rebaixa la consideració cap a l’artista i posa en entredit la seva professionalitat i qualitat.

La qualitat musical per damunt de la imitació; el valor de l’art davant el menyspreu de l’artista; l’expressió artística autèntica per sobre la reproducció mimètica; la veritat millor que el simulacre. La cultura no mereix cap tipus de playback.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s