De nou, Flotats al Nacional

L’exercici d’escriure sobre algú o alguna cosa que t’agraden sobre manera no és fàcil: et manca objectivitat, et sobren elogis, abunden les paraules amables, obvies fets o elements potser evidents als ulls dels altres,… Però en el fons, i fetes les advertències, anar a gaudir d’un espectacle és connectar amb alguna cosa dins teu que t’agrada, fins i tot que t’apassiona, i si aquesta “alguna cosa” és una obra dirigida per Josep Maria Flotat anomenada “El joc de l’amor i de l’atzar” i interpretada a la Sala Gran del Teatre Nacional, ja us anuncio que, per part meva, no espereu una crònica objectiva de l’experiència.


Ja des de la seva primera posada en escena al Nacional, “Àngels a Amèrica” al 1996 (fa ja divuit anys!), Josep Maria Flotats ha aconseguit la meva admiració i atenció en totes les propostes i obres que ha presentat als escenaris barcelonins (incloent les obres del Tívoli “París 1940”(2002) i “Stalin”(2007). Sóc de la generació d’espectadors que es lamentarà sempre d’haver nascut massa tard per haver pogut gaudir de l’etapa gloriosa del Poliorama (inclòs l’inoblidable Cyrano) i que ha entrat en el seu univers només a finals dels noranta, ja en la seva primera etapa al Nacional.

Contra el fet d’haver nascut a finals dels setanta un no pot fer-hi res. Ara bé, un cop fet l’exercici d’acceptació irremeiable de pertinença a una generació tardana en aquest sentit, el Teatre Nacional ha suposat un bon consol i la millor de les oportunitats per compensar, d’alguna manera, aquesta deficiència de longevitat.

Per no fer l’entrada massa llarga (la lectura contemplativa no està molt de moda darrerament), sóc dels espectadors que no va al teatre cercant l’acompliment de les pròpies expectatives. Mai he entès aquest concepte. No entenc com es poden fer idees preconcebudes sobre el treball d’altres persones, més encara quan no pertanys a la professió: manquen elements (i altres coses). Serà per això que poques vegades em decepciona anar al teatre i, més concretament, una obra d’en Flotats. Com podria demanar-li al mestre que no em decepcionés? De quina manera podria fer-ho? No em cap a l’enteniment.

Font: TNC / David Ruano

Font: TNC / David Ruano

Em passa sovint que, al teatre o al cinema, el que m’atreu per sobre de tot és el text, el guió, el discurs, el llenguatge. Els artificis o elements visuals que tan necessaris són en aquesta època multimèdia de vegades em resulten molestos i tot. La cura amb la que es tracta la història, els personatges i de quina manera es diuen les coses és el que em captiva. I, sent així el meu estat de subjectivitat, el text de Marivaux no pot més que fer-me fruir d’una manera que pocs artistes avui dia poden oferir. I el mèrit de Flotats és fer honor a aquest text conservant el seu dinamisme, el seu enginy, la seva frescor i la seva complexitat. Com s’acostuma a dir, fer riure no és fàcil. Hi estic totalment d’acord. Tenir una platea com la del Nacional rient acompassadament durant una hora i cinquanta minuts no ho és, de fàcil. I ho és menys si aquesta comèdia prové d’un text agut, elaborat i cuidat.

En l’època dels monòlegs àgils i carregats de sentit de l’actualitat, un text com el que escull Flotats és tot un risc i una veritable declaració de principis i de convicció. Admiro aquest exercici, la seva entrega, la professionalitat i l’exemple d’un artista que, com un artesà del teatre, cuida al mil·límetre tots els detalls que fan grans les històries més senzilles.

Font: TNC / David Ruano

Font: TNC / David Ruano

Aquesta ha estat una crònica el més subjectiva possible, sense pretensió d’assentar coneixement sobre la matèria i amb els únics ànims d’elogiar els aspectes que un servidor necessita elogiar.

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s