Nau Estruch / Sabadell fabrica cultura

El passat dijous dia 6 de març vaig assistir a la II trobada d’alumnes de Gestió Cultural de la UOC, organitzat pel grup Alumni Kulturuoc, un col·lectiu interessat en els processos creatius, en la interrelació dels diferents agents culturals i en les experiències de proximitat que mouen a la reflexió sobre la gestió de la cultura. I una de les millors maneres de reflexionar, sense dubte, es veure in situ models de gestió cultural que ja estan en funcionament i que funcionen ! Dins d’aquesta proposta, la visita a la Fabrica Estruch de Sabadell va ser tot un encert.

Nau Estruch_Sabadell

Nau Estruch_Sabadell

Estàvem citats a les 18:30 a la mateixa Estruch. La Paloma i la M. Teresa ja estan a la cafeteria esperant el grup quan arribo deu minuts abans de l’hora. Fent temps per començar, xarrem sobre l’anterior trobada, a la seu central de la Universitat, i m’avancen idees per a properes trobades. Només sentir-les parlar mentre projecten la dinamització d’aquest 2014 ja fa venir ganes que sigui la següent trobada. Estant en aquestes coses se’ns apropa l’Ada, que ens guiarà pels diferents espais de l’Estruch durant la visita. Ens dirigeix cap a l’entrada de la nau i ens juntem amb un altre grup per fer la visita conjunta.

Així organitzats, ens dirigim escales amunt fins al primer espai que visitem: un tast de vint minuts del darrer espectacle de Janet Novas, que duu per títol “Who will save me today”. Només entrar, la Janet està ja a l’escenari a punt de començar. Silenci mentre seiem a les butaques i ambient de trascendència i nova experiència.

Janet Novas a l'Estruch

Janet Novas a l’Estruch

La peça la protagonitza tota sola la Janet, amb una dinàmica in crescendo de moviments i sons acompanyats de música coral clàssica, la qual dóna solemnitat i trascendència a la performance. En un moment inesperat, la Janet agafa un micròfon disposat a primer terme de l’escenari i es dirigeix al públic. Explica la seva particular història d’amor amb el Robosapiens, un petit robot a control remot que escenifica la tensió entre la Janet i el món. Unes paraules inspiradores, un monòleg que incropora petites interaccions amb el públic. L’embranzida de l’expressió corporal de la Janet continua, acompanyada d’udols de dolor i incompresió fins a arribar al final de la petita representació que ara acaba.

S’obren les llum de les butaques i la Janet es relaxa de l’esforç físic que acaba de realitzar, s’asseu a peu de tarima i començem la xerrada amb ella, que s’ha prestat a respondre les preguntes que li fem. Entre les coses que comenta de la seva obra i la seva forma de crear, destaquen les següents reflexions:

Moment de l'assaig de "Who will save me today"

Moment de l’assaig de “Who will save me today”

– “Creo a partir de un conflicto

– “Hay múltiples elementos de inspiración”

– “Parto de la necesidad de vivir en el tiempo presente”

– “Las obras tienen una estructura muy clara, pero pueden dar un giro con la incorporación de elementos surgidos de la interacción con el público”

– “La obra (Who will save me today) surge del conflicto con la sociedad. Con la obra me salvo del conflicto, me evado

Amb totes aquestes impresions del treball de la Janet ens acomiadem d’aquesta primera aturada per dirigir-nos a una petita sala amb projector, on l’Ada ens mostra mitjançant una presentació el gran espectre d’activitat de l’Estruch, que comprèn les arts visuals,  les escèniques, música, perfomances, espectacles que neixen de la suma de diverses disciplines, el viver d’emprenedoria tecnològica i diversos serveis oberts a tota la comunitat creativa. L’oferta cultural i les possibilitats que ofereix a les emergències artístiques fan de l’Estruch un gran exemple d’agent cultural actiu, productiu i que genera sinèrgies culturals al territori.

L’Ada obre sempre el guiatge a les preguntes i dubtes que ens vagin sorgint. La següent parada de la visita, colar-nos en un assaig del grup de dansa Iron Skulls, en plena feina del seu darrer espectacle, “Sinestesia”.

Assaig d'Iron Skulls a l'Estruch

Assaig d’Iron Skulls a l’Estruch

Retocant la coreo revisant les gravacions (Iron Skulls)

Retocant la coreo revisant les gravacions (Iron Skulls)

Set ballarins en moviment. Acompassats. Mirant directament al grup de visitants que els hem anat a veure. Nosaltres observem cada moviment de la coreografia, hipnotitzats pels breus moments de l’espectacle que tenim el luxe de veure en primera línea. Ens adverteixen que a l’espectacle duen unes màscares anti-gas per tal de crear l’efecte buscat. Ens en fem a la idea, ja que el ball que estem veient és suficientment expressiu com per copsar-ne el sentit. És un gran plaer poder estar a peu d’assaig i després poder-los preguntar per les seves arrels, la seva procedència, per la gènesi de l’espectacle. Els artistes ens responen amb molta naturalitat, passant a oferir als més joves del grup una breu master class de ball acrobàtic. A la seva web es defineix millor l’estil que els caractaritza, que no es fàcil de precisar: una mica de contemporani, hip-hop, claqué, acrobàcies i pinzellades d’altres estils que els permeten establir una personalitat pròpia.

Encara embadalit pels Iron Skulls, ens dirigim a una altra nau del complex de l’Estruch per fer la darrera parada de la nostra ruta: el viver d’emprenedoria tecnològica, un espai destinat al desenvolupament de projectes culturals que responguin a les corresponents convocatòries. És un espai relativament jove, de poc més d’un any, que gaudeix de bona salut i bones perspectives. Ens apropem a parlar amb una de les residents, la Yolanda de la Hera, que desenvolupa un projecte on cultura i educació van de la mà. Ens exposa la seva experiència al viver, l’enriquiment que suposa treballar en un espai on es poden compartir idees amb altres creadors i artistes, les sinèrgies que es generen i les possibilitats que ofereix l’espai. Sense dubte, el millor punt i final a la visita d’avui.

La M.Teresa, la Paloma i l'Ada al viver tecnològic

La M.Teresa, la Paloma i l’Ada al viver tecnològic

Dues hores després, deixo la M.Teresa i la Paloma amb l’Ada per agafar el cotxe i tornar cap a casa. La visita ha acomplert amb escreix el seu propòsit: conèixer de primera mà el funcionament i l’activitat d’un espai cultural singular com es l’Estruch de Sabadell, un model de fàbrica d’art i ciències aplicades que permet el desenvolupament de desenes de projectes artístics de forma simultània a un ritme molt alt, oferint a la ciutat i al territori un ventall de propostes culturals molt interessants i compromeses.

Tot esperant la següent trobada del grup KulturUOC, cal aturar-se i veure que la Cultura és possible, es pot gestionar, es pot oferir, es pot facilitar. Només calen vountats, compromisos i deixar fer, perquè els artistes no paren de crear, de crèixer i fer-nos crèixer a tots amb les seves reflexions, contradiccions i confrontacions. Sense ells, la realitat podria guanyar la partida, i això no és gens recomanable…

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Gestió cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s