Lectures d’estiu

Ja estem aquí de nou. L’agost s’ha esvaït com un miratge provocat per l’excés de calor i ara, les pluges, ens tornen a la nostra rutina diària amb franjes horàries, objectius a curt termini i connexions personals innconexes. Per enèssima vegada, prèn cos aquella inèrcia aliena a la nostra voluntat que alimenta despeses i capricis, necessitats i altres contingències més supèrflues. Però gràcies a la providència, el breu parèntesi estiuenc permet posar-nos en contacte amb una realitat més voluntària, una alteralitat què estranyament és més nostra que la què habitem els onze mesos de l’any restants. Llegir pot ser un dels principals camins per arribar a contactar amb aquest més enllà personal i fer-lo més present que mai.

Aquest estiu, doncs, he experimentat el gran plaer de poder llegir un seguit de llibres que, per variar, no han estat lectura obligatòria de Màster. En concret, han estat tres llibres (un en idioma original i els altres dos traduccions) de molt diversa temàtica cadascun d’ells: una novel·la de caire còmic, un assaig sociopolític i una novel·la costumista i de retrat psicològic. He pogut gaudir d’una entretinguda i útil varietat de lectures que m’han aportat entreteniment i reflexió en diferents dosis, segons el cas. Us en faig cinc cèntims per veure si us animeu a apuntar algun d’aquests llibres entre les vostres properes lectures, entre les vostres llistes de coses a fer.

"Todo lo que era sólido"_ Antonio Muñoz Molina_Ed. Seix Barral (2013)

“Todo lo que era sólido”_ Antonio Muñoz Molina_Ed. Seix Barral (2013)

“Todo lo que era sólido” de l’Antonio Muñoz Molina és una reflexió molt profunda i ben argumentada sobre la situació actual de l’estat en el seu conjunt i els motius que l’han portat a estar en la desastrosa situació econòmica, política i social en la que ens trobem. D’aquest llibre en destaco com a aspectes atractius el tractament i conclusions sobre la casta política i tot el que l’envolta, l’estudi sobre la construcció i els orígens de l’actual estat espanyol i el gran nombre de dades que obren els ulls i que, segurament, tanquen esperances de futur. En les paraules del gran Muñoz Molina he trobat realisme sense partidisme, autocrítica sincera ( a algú li sona aquesta paraula?) i una gran capacitat d’anàlisi social i històric d’allò què ens està passant. A banda, del Muñoz Molina sempre m’atrau, i aquest cop no ha estat excepció, el gran i captivador estil narratiu que posseeix i que es capaç de traslladar a qualsevol tipus de lector l’interès per la matèria de la que ens està parlant, sigui quina sigui, en aquest cas una reflexió necessària sobre els mals que ens hauríem de treure el més aviat possible del damunt per a arribar a treure cap algun dia. Així doncs, “Todo lo que era sólido”, a banda del gran exercici d’escriptura què és, es converteix en un manual que haurien de llegir-se tots els polítics si de debò volen arribar a solucionar alguna cosa en aquell país. Imprescindible.

"Una familia feliz"_ David Safier_ Ed. Seix Barral (2012)

“Una familia feliz”_ David Safier_ Ed. Seix Barral (2012)

“Una familia feliz” del David Safier és un llibre sense complexos, amb la capacitat de fer riure que tant necessària és de vegades i que et deixa una sensació de complicitat sincera, de lleugeresa vital. El Safier no abandona l’estil sarcàstic i divertit que el caracteritza (Maleït Karma, Jesús m’estima, Jo, jo, jo i Shakespeare), un estil carregat de referències a l’actualitat, l’estil de vida occidental i ple de dinamisme, cosa que fa que la trama de les seves novel·les transcorri amb molta agilitat. La divisió del text en petits capítols no numerats facilita una lectura en petites estones i, fet i fet, sense adonar-te’n, ja estàs arribant a les pàgines finals. Una de les millors habilitats del Safier, al meu entendre, és saber trobar la complicitat del lector de seguida, ja a les primeres pàgines, a través de la construcció de personatges que són com nosaltres mateixos, amb el nostre dia a dia i les nostres imperfeccions. Sense dubte, un bon esquer per atrapar-nos durant tot un viatge, aquesta vegada cap a la graciosa i desenfadada conversió d’una família corrent (infeliç) en una família de monstres que han de redimir-se per tornar a ser una família d’humans feliços. Pàgines plenes de diversió, girs humorístics, gags enrevessats i amb la única intenció de fer passar una bona estona a base de riure’s de les paranoies socials modernes que ens envolten. Entranyable.

"Todo esta tranquilo arriba"_Gerbrand Bakker (traducción Julio Grande) _Ed. Rayo Verde (2012)

“Todo esta tranquilo arriba”_Gerbrand Bakker (traducción Julio Grande) _Ed. Rayo Verde (2012)

“Todo está tranquilo arriba” del Gerbrand Bakker és una novel·la que ens transporta al dia a dia d’un granger holandes de mitjana edat insatisfet amb la seva vida i al que determinats fets del seu passat el persegueixen constantment per fer-lo reflexionar sobre la deriva existencial i immòbil que sembla haver-se instaurat per sempre en el seus dies. Cada dia igual a un altre, una estació igual que l’anterior: la granja que sempre requereix les mateixes atencions, els animals als que donar menjar regularment, la reparació de les tanques del perímetre,… rutines i més rutines per a un granger sense voluntat de ser-ho, que s’ha acabat convertint a la força en allò que volia el seu pare, únic membre viu de la seva família amb el que no té una bona relació. El llenguatge precís i molt ric en matisos què fa servir en Bakker és difícil de trobar. Amb una precisió envejable descriu tant la varietat d’aus de la zona com el elements decoratius de la casa, el paisatge ennuvolat que l’envolta o els sentiments que té vers les poques persones amb les que es relaciona. La sensació que he tingut al llegir-lo és que cada paraula està posada on cal, que no hi ha res fora de lloc, ni passatges intranscendents ni descripcions de més. Tots els elements estan perfectament coordinats per explicar-nos la història del Helmer, un personatge al que les seves reflexions el portaran a nous escenaris, més enllà del que ell mateix s’hauria pogut imaginar. Un intimisme molt agraït, gens afectat, sobri, amb molta mesura i molta naturalitat. El Gerbrand Bakker s’ha convertit per a mi en un escriptor a tenir en compte del que estaré pendent d’ara en endavant per tornar a gaudir d’una lectura enriquidora i brillant esperem que en la seva propera proposta literària. Altament recomanable.

Bé, aquestes han estat les aventures literàries d’un estiu que ja ha quedat enrere però que ha marxat amb el bon regust d’unes lectures profitoses i aprofitades, gràcies també a l’aturada de les obligacions i devocions que durant el curs laboral i acadèmic ens carreguem tan estoicament. Espero que us hagi animat a apropar-vos a alguna d’aquestes propostes, totes elles singulars en sí mateixes i dignes de ser llegides en algun moment o altre. Que cadascú trobi el seu moment i el faci acompanyar del llibre que esculli, sigui un d’aquests o qualsevol altre.

 Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s