Juan Gris. El cubisme agradable.

El madrileny Juan Gris (1887-1927) va ser un dels pintors cubistes més representatius d’aquest moviment, juntament amb els més que coneguts Pablo Picasso (1881-1973) i George Braque (1882-1963). Va desenvolupar la major part de la seva vida artística a Paris i va destacar en la tècnica del cubisme sintètic, que suposava la incorporació a la obra pictòrica d’elements aliens a la pintura, com ara trossos de paper de diari i tipografia. Els seus primers anys, però, va iniciar-se, com la resta de companys d’estil, amb el cubisme analític.

Desayuno (1914)_Juan Gris_MOMA_Nova York

El quadre que comparteixo porta per títol “Esmorzar” i m’agrada per la seva qualitat cromàtica i l’harmonia de la seva composició. El més interessant és que l’apreciació de les obres d’art és totalment subjectiva i a més d’una persona li pot semblar un quadre totalment mancat de sentit i de gràcia. Segurament l’art és la cosa menys objectiva del món, ja partint de que la creació artística contemporània acostuma a ser quelcom personal i molt molt lligat al tarannà de l’artista. Aquesta obra, però, és del 1914, any en que esclatava la Primera Guerra Mundial i segurament des d’aquesta perspectiva el cubisme s’entén millor. En una època de fragmentació, de divisió, de deconstrucció de la realitat, de desfiguració, el cubisme té més sentit que mai i el valor representatiu de les seves manifestacions és altament il·lustratiu.

¿ Com deuria ser esmorzar un dia qualsevol en una Europa abocada als enfrontaments militars i al desconcert que tota guerra d’aquestes dimensions provoca? Veient el quadre de Juan Gris segurament ens endinsem una mica en aquesta sensibilitat i percebem sense adonar-nos la seva realitat històrica, de la qual és filla tota obra artística, tal com deia Vasiliy Kandinsky en el seu llibre El punto y la línea sobre el plano.  Afegia Kandinsky que “cada període de la cultura produeix un art propi que no es pot repetir”. És curiós pensar com l’art que s’està fent avui produirà una sensació similar a les ments curioses del futur, si es que encara en queda alguna. Un quadre sobre un simple esmorzar pot esdevenir la clau per entendre perquè algú com Juan Gris va triar una forma de representació determinada. Els artistes trien el seu estil lliurement? Què els influencia? Doncs jo diria que tot el que passa al seu voltant. Si entenem el nostre entorn, podrem entendre l’art actual. Si no l’entenem o el trobem complicat, segurament serà perquè tampoc entenem la nostra realitat ni copsem tota la seva complexitat.

Per si us heu quedat amb ganes de més, aquí us deixo un ellaç en el que podreu trobar el catàleg complet d’obres de Juan Gris : http://www.juangris.org/. A gaudir d’un espectacle visual únic !!

Ivan Serra

Aquesta entrada ha esta publicada en Arts visuals i escèniques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Juan Gris. El cubisme agradable.

  1. Retroenllaç: Què va passar el 2012? | Ivan Serra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s